Ciència del hadit
From Wikipedia, the free encyclopedia
La ciència del hadit (àrab: علم الحديث, ʿilm al-ḥadīṯ) és una branca dins de les ciències de l'islam dedicada a l'estudi i anàlisi dels hadits per tal d'establir-ne el grau d'autenticitat.[1] A aquest objectiu s'hi arriba tant per l'anàlisi detallada del contingut i significat del hadit com per l'estudi de la cadena de transmissió de cada hadit. D'aquesta manera els ulemes o estudiosos musulmans han mirat de classificar els hadits segons el seu grau d'autenticitat. L'especialista en hadit i en les cadenes de transmissió s'anomena muhàddith.[2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c0/Hadith_Books.jpg/640px-Hadith_Books.jpg)
El muhàddith as-Suyutí va descriure la ciència del hadit com aquella que té com a objectiu establir l'autenticitat d'un hadit tant a partir del sanad, o cadena de transmissió del hadit, com del matn o contingut del hadit. L'historiador Ibn Hàjar al-Asqalaní el va definir com el coneixement dels principis pels quals es determinen la condició del narrador i de la narració.[3]