Ciril Amorós i Pastor (Russafa, València, 9 de juliol de 1830 - València, 27 de febrer de 1887) fou un advocat i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
| Nom original | (es) Cirilo Amorós  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 juliol 1830 València |
| Mort | 27 febrer 1887 (56 anys) València |
| Sepultura | Cementeri General de València |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| Governador civil | |
 Governador civil de la província de València | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | advocat, polític |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Família | |
| Germans | Eduardo Amorós Pastor |
| Parents | Ciril Amorós Bohem, net |
 | |
Es llicencià en dret a la Universitat de València i des del 1852 va exercir com a advocat. Fou assessor de José Campo Pérez i membre del consell d'administració de la Compañía de Ferrocarriles d'Almansa a Valencia y Tarragona. Al final de la seva vida també fou degà del Col·legi Oficial d'Advocats de València.
Deixeble de Francisco Carbonell Magí, cap del Partit Moderat, fou conseller provincial el 1862-1863 i president del Consell Provincial el 1864. El 1865 fou nomenat governador civil de València, i durant el seu mandat ordenà la demolició de les muralles de València, cosa que facilità l'expansió de la ciutat.
El 1867 fou elegit diputat pel districte de Llíria a les Corts Espanyoles pel Partit Moderat, i s'hi va oposar al cap de govern Luis González Bravo. Durant el Sexenni Democràtic fou un dels més destacats promotors de la restauració borbònica com a vicepresident del Cercle Alfonsí de València i com un dels organitzadors del pronunciament del general Martínez Campos de desembre de 1874, ja que l'instigà a traslladar-se a València per posar-se al capdavant del destacament d'Antonio Dabán Vallejo. Antonio Cánovas del Castillo li va oferir un títol de noblesa, però el rebutjà.
El 1875 formà part de la Diputació provisional i de la Junta de Notables que va redactar la Constitució Espanyola de 1876. Aleshores es va alinear amb els moderats i juntament amb Claudio Moyano es va oposar a la llibertat de cultes. No fou elegit diputat, però, a les eleccions per València i Llíria el 1876 i per Sogorb el 1879. Sí que fou escollit el 1881 i 1886 diputat pel districte de Xàtiva. Aleshores es reconcilià amb el Partit Liberal Conservador de Cánovas i el 1884 fou nomenat Director General de Registres i Notariat.
Amb el marquès de Campo i Juan Navarro Reverter va formar el triumvirat que va emprendre les tasques fundacionals de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, creada per Reial Ordre de 31 d'agost de 1877. Simultàniament, es va vincular al moviment reneixencista valencià, i atènyer la presidència de Lo Rat Penat l'any 1886, la qual no arribaria a exercir efectivament en estar ja afligit per la malaltia que li provocaria la mort.
La ciutat de València va donar-li el seu nom a l'antic carrer del Port, on va tenir la seua residència Ciril Amorós.
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine.
- (castellà) Vicente Gascón Pelegrí. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. València. Caixa d'Estalvis de València, 1978. ISBN 84-500-2630-X
- Fitxa del Congrés dels Diputats
| Precedit per: Fèlix Pizcueta |
President de Lo Rat Penat 1886–- 1887 |
Succeït per: Pasqual Frígola |
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
