Cirac

Cirac ([si'ɾak] és un poble de la comuna de Rià i Cirac, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal, fins que fou agregat a Rià, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. D'altra banda, entre 1973 i 1983 fou integrat en la nova comuna de Rià, Cirac i Orbanyà. En desfer-se aquesta darrera agrupació, la comuna passà a anomenar-se Rià i Cirac, incorporant així al nom de la comuna el del segon poble del terme.

Cirac

Tipus	comuna de França i poble
Localització
42° 36′ 17″ N, 2° 24′ 13″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Pirineus Orientals
Comarca	Conflent
Comuna	Rià i Cirac
Geografia
Altitud	451,7 m
Dades històriques
Dissolució	2 març 1822
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+02:00, horari d'estiu UTC+01:00, hora estàndard

És a la dreta de la Tet, i ocupa una mica menys de la meitat sud del terme actual de Rià i Cirac.

Etimologia

Joan Coromines explica^[1] que el nom d'aquest poble deriva del nom propi llatí Cerius, a través de la forma derivada adjectival cerisiācu, que va donar ja la primera forma documentada del nom del poble, Cirasago (937).

Geografia

L'antic terme comunal de Cirac és^[2][3] al centre de la comarca del Conflent. Ocupava tota la part de l'actual terme de Rià i Cirac situat a la dreta de la Tet.

El terme de Cirac s'articula a l'entorn de la riba esquerra del riu Merder, paral·lel pel costat de ponent del Lliterà i de llevant del Cadí, que fa de termenal amb Codalet, al voltant de la petita vall del Còrrec de Polit, que travessa el terme quasi pel bell mig. Tot i això, l'extrem nord de l'antic terme és la zona plana, apta per a l'agricultura i, per tant, solcada de canals d'irrigació, de la riba dreta de la Tet, llevat de la franja immediata al riu, més ampla al sud-oest, que pertanyia a Rià.

	Rià
Cornellà de Conflent		Codalet
	Fillols	Taurinyà

Cirac

Cirac en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)

Vista general del poble

El poble de Cirac és situat^[4] enlairat a la dreta de la Tet, en un turó on, segons alguns autors, hi havia hagut el Castell de Cirac, en el recinte del qual es troba l'església parroquial de Sant Climent de Cirac. Tanmateix, és probable que aquest castell no sigui cap altra cosa que la mateixa església parroquial, fortificada i d'aspecte massís.

Història

Edats Mitjana i Moderna

Cirac és esmentat des del 953, any en què fou donat al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya, i el lloc de Cirac depengué d'aquesta abadia fins a la fi de l'Antic Règim.

Edat Contemporània

Els fets més rellevants de la història contemporània de Cirac giren sobretot a l'entorn de dos temes: la història de la comuna, ja esmentada anteriorment, i els Alts Forns de Rià, creats a començaments del segle XX i tancats a penes trenta anys després, a ran de la crisi mundial del 1929 - 1932.

Demografia

Demografia antiga

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Cirac entre 1358 i 1790
1358	1365	1378	1470	1515	1553	1720	1767	1774	1789
14 f	14 f	8 f	7 f	11 f	9 f	15 f	193 h	53 f	46 f

Font: Pélissier, 1986.

Demografia contemporània

Evolució de la població 1793 1794 1796 1800 1804 1806 1820 185 240 167 217 206 169 190

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini^[5] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004^[6]

Nota: A partir del 1826, els habitants de Cirac apareixen en els censos conjuntament amb els de Rià, dins de Rià i Cirac.

Administració i política

Batlles^[7]

Batlles de Cirac^[8]

Període	Nom	Opció política	Comentaris
1790 - 1791	Jean Bargès
1791 - 1792	Christophe Taurinyà
1792 - 1793	Jean Ronde
1793 - 1795	Michel Pagès
1795 - 1797	Pierre Roger
1797 - 1803	Isidore Taurinyà
1804 - 1807	Joseph Martí
1807 - 1813	Bernard Foissyn
1813 - 1815	Pierre Roger
1813 - 1821	Christophe Delcamp
1821 - 1823	Laurent Pradel

A partir del 1823, el batlle és comú amb Rià. Consten a l'article de Rià i Cirac.

Referències

1. Coromines, 1995.
2. El terme de Cirac en els ortofotomapes de l'IGN
3. Cirac a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
4. Cirac en els ortofotomapes de l'IGN
5. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
6. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
7. Maires, en francès.
8. Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008^{[Enllaç no actiu]}, consultada el 22 de juliol del 2010

Bibliografia

• Becat, Joan. «132 - Rià i Cirac». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol-El Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
• Coromines, Joan. «Cirac». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-902-0.
• Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
• Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
• Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Rià». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.