Cinema etnogràfic
From Wikipedia, the free encyclopedia
El cinema etnogràfic, també anomenat film etnogràfic, és una classe de cinema elaborat generalment per etnòlegs, sociòlegs o antropòlegs. Concretament, es tractaria del documental plasmat en imatges d'una especialitat de l'antropologia, anomenada antropologia visual.
També és la forma d'obtenir una descripció fílmica detallada i una anàlisi del comportament humà basats en extensos estudis efectuats a l'àrea on el comportament té lloc.
Així doncs, podem dir que el cinema etnogràfic suposa la combinació de dues tècniques: la producció cinematogràfica i la descripció etnogràfica, en la qual l'investigador realitza una observació participant intensiva per tal de comprendre "des de dins" de la cultura estudiada.
D'aquesta manera, un cineasta pot fer, sense pretendre-ho, cinema etnogràfic. Des dels inicis hi ha hagut una discussió sobre el documental i el cinema etnogràfic, tot i que les seves estratègies de gravació són molt diferents. Karl Heider, un dels primers teoritzadors del cinema etnogràfic, proposa que la filmació etnogràfica ha de complir amb els mateixos criteris que la monografia escrita, però manté la producció de cinema etnogràfic lligada a les tècniques i criteris estètics del cinema documental, en què la càmera no forma part del procés de recerca i el treball de camp és anterior a la descripció cinematogràfica.[1]