Cimícids
família d'insectes hemípters que inclou certs tipus de xinxes nocturnes i hematòfagues / From Wikipedia, the free encyclopedia
Els cimícids (Cimicidae) són una família d'insectes hemípters de l'infraordre Cimicomorpha. Aquesta família inclou certs tipus de xinxes nocturnes i hematòfagues, és a dir que s'alimenten de la sang de llurs hostes de sang calenta, inclosos els humans (Cimex lectularius, Cimex hemipterus i Leptocimex boueti).[1] Tot i el seu comportament hematòfag i malgrat que s'han dut a terme diversos experiments al respecte no hi ha evidència que les xinxes siguin capaces de transmetre agents infecciosos.[2]
Cimicidae | |
---|---|
Xinxa del llit (Cimex lectularius) vista lateral. | |
Cimex dissimilis una altra espècies de xinxa | |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Hemiptera |
Subordre | Heteroptera |
Infraordre | Cimicomorpha |
Superfamília | Cimicoidea |
Família | Cimicidae Latreille, 1802 |
Subfamílies | |
Afrocimicinae Cimicinae |
La xinxa dels llits (Cimex lectularius) és la xinxa més ben adaptada a ambients humans. Es troba en climes temperats per tot el món i es coneix des de temps antics.
Altres espècies són Cimex hemipterus, trobada en regions tropicals, que també s'alimenta d'aviram i els ratpenats, i Leptocimex boueti, que es troba als tròpics d'Àfrica occidental i Amèrica del Sud, que infesta ratpenats i humans. Cimex pilosellus i Cimex pipistrella principalment infesten ratpenats, mentre que Haematosiphon inodora, una espècie d'Amèrica del Nord, principalment infesta l'aviram.
Oeciacus és un gènere relacionat que principalment afecta ocells.
Les xinxes adultes són d'un color marró vermellós, allisat, ovalat i són àpteres, amb pèls microscòpics que els donen un aspecte embolcada. És comuna la idea errònia que no són visibles a l'ull nu. Els adults creixen fins als 4 - 5 mm de longitud. Les nimfes acabades de néixer són translúcides, de color més clar i es tornen més fosques en cada muda.
Un recent article del Professor Brian J. Ford i el Dr. Debbie Stokes dona vistes d'una xinxa sota diversos microscopis.[3] Els ous de les xinxes són d'una mida petita però visibles a ull nu. Tenen una forma tubular o ovalada amb un opercle terminal que és el que s'obrirà un cop desenvolupat l'embrió per unes sutures.