![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/87/Bed_bug%252C_Cimex_lectularius.jpg/640px-Bed_bug%252C_Cimex_lectularius.jpg&w=640&q=50)
Xinxa domèstica
espècie d'insecte / From Wikipedia, the free encyclopedia
La xinxa dels llits, xinxa comuna, xinxa domèstica o simplement xinxa (Cimex lectularius) és una espècie d'hemípter del subordre Heteroptera i un ectoparàsit temporal dels éssers humans, predominantment.[1] El seu nom taxonòmic prové de les paraules llatines cimex (cuca, bestiola) i lectus (llit). Aquesta espècie és la xinxa millor adaptada als ambients domèstics.[2] Habita en climes temperats de tot el món i es coneix des de temps antics.[3] Està documentada la seva presència en coves de l'Edat del gel, on s'alimentava de la sang d'humans i ratpenats.[4] També s'ha trobat en jaciments arqueològics de l'Antic Egipte.[5] Segles més tard, s'esmenten les xinxes domèstiques en les obres de teatre de la Grècia antiga i diversos escrits jueus i cristians fan referència a elles, considerant-les una plaga.[6]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c7/Adult_bed_bug%2C_Cimex_lectularius.jpg/640px-Adult_bed_bug%2C_Cimex_lectularius.jpg)
Cimex lectularius ![]() | |
---|---|
![]() Xinxa (Cimex lectularius) ![]() | |
Taxonomia | |
Super-regne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Hemiptera |
Subordre | Heteroptera |
Infraordre | Cimicomorpha |
Família | Cimicidae |
Gènere | Cimex |
Espècie | Cimex lectularius ![]() Linnaeus, 1758 |
Durant el dia la xinxa s'amaga en racons, esquerdes de la fusta, peces de roba bruta,[7] galliners,[8] nius de ratpenats, caixes de connexions elèctriques, sòcols,[9] matalassos, revestiments de paper pintat o catifes i surt a la nit a xuclar sang.[10] Tenen un aparell olfactiu especialitzat[11] que capta els compostos volàtils que emet el cos humà per orientar-se i trobar la seva presa.[12] Al segment distal de les seves antenes hi ha uns òrgans termoreceptors que detecten la calor corporal dels humans a curta distància.[13] Els exemplars d'aquesta espècie poden córrer a gran velocitat i dispersar-se ràpidament,[14] però no salten com les puces. Moren a temperatures superiors als 50 graus centígrads[15] i són bastant resistents a la dessecació.[16] A banda d'algunes excepcions,[17] el temps de contacte entre les xinxes i el cos de l'hoste humá és curt, ja que després d'obtenir l'aliment tornen de seguida als seus amagatalls.[18] Quan s'esclafen emeten un líquid pudent. La coïssor de les picades de xinxa pot causar insomni en els individus no acostumats a dormir en aquestes condicions.[19] Les exúvies i deposicions de les xinxes domèstiques tenen una olor característica que permet, emprant diversos mètodes, la detecció dels llocs on es refugien.[20] L'ús de gossos especialment ensinistrats té utilitat per localitzar exemplars vius i ous viables d'aquest ectoparàsit en grans superfícies, com ara hotels, vaixells o edificis d'apartaments.[21]
Les xinxes, com les puces, tendeixen a desaparèixer durant temps de pau i abundància. Tornen a aparèixer, però, en temps de guerra i crisis a causa principalment de l'augment de la pobresa i d'una reducció en els nivells d'higiene.[22] Això implica la necessitat periòdica d'intensificar les mesures per controlar-les a nivell global.[23] De tota manera, a causa de l'increment de la mobilitat i la restricció en l'ús d'alguns insecticides molt efectius (com ara alguns neonicotinoides i piretroides, per motius de salut ambiental)[24] les xinxes han reeixit arreu del món durant els darrers anys,[25] incloent els països més rics,[26] afectant molts establiments hotelers,[27] oficines[28] i fins i tot hospitals.[29]
El caçador emmascarat (Reduvius personatus) és un dels enemics naturals de la xinxa comuna.[30]