Charlton Automatic Rifle
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Charlton Automatic Rifle era una conversió totalment automàtica del fusell Lee-Enfield, dissenyat pel Nova Zelandès Philip Charlton en 1941, per a ser utilitzat com a substitut de les metralladores lleugeres Bren i Lewis, les quals no eren gaire abundants.
![]() Un fusell automàtic Charlon al Museu Militar de Waiouru | |
Tipus | fusell semiautomàtic ![]() |
---|---|
País d'origen | ![]() |
Història de servei | |
En servei | 1942-1945 – 1945 ![]() |
Guerres | Segona Guerra Mundial |
Història de producció | |
Dissenyada | 1942-1945 |
Variants | Electrolux SMLE Model |
Especificacions | |
Pes | 7,3 kg descarregat |
Munició | .303 British |
Calibre | 7,70 mm |
Sistema de tret | Operada per gas |
Velocitat de la bala | 744 m/s |
Abast efectiu | 910 m |
Abast màxim | 1830 m |
Carregador | Carregador de 10 bales estàndard o de 30 bales d'una metralladora lleugera Bren |
Mires | De ferro |
Els Charlton Automatic Rifles originals eren convertits a partir d'obsolets fusells Lee-Metford i Lee-Enfield de carregador curt, que dataven de principi de la guerra dels Boers,[1] i van ser convertits per al seu ús com a fusells semiautomàtics, amb la capacitat d'automàtic, però restringida a moments d'emergència únicament.[2] Podien utilitzar els carregadors usuals de Lee-Enfield de deu bales o els carregadors de les metralladores Bren de treinta bales.[3]
Hi havien dues versions del Charlton: la Nova Zelandesa, dissenyada i produïda per Charlton Motor Workshops, a Hastings, i la versió Australiana, d'Electrolux, que utilitzaven com a base els fusells Lee-Enfield SMLE Mk III* per fer la conversió.[4] Les dues variants tenien algunes diferències, encara que la majoria eren externes, per exemple, el model de Nova Zelanda posseïa un mànec de pistola i un bipode,[5] mentre que la d'Austrialia no els tenia, fent l'arma més lleugera i visualment més neta,[6] encara que compartien el mateix mecanisme per a disparar.[7]