compositor i pianista francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Charles Wilfrid de Bériot (París, 12 de febrer de 1833 - Sceaux-du-Gâtinais, 22 d'octubre de 1914) fou un compositor i pianista francès.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 febrer 1833 antic 2n districte de París (França) |
Mort | 22 octubre 1914 (81 anys) Sceaux-du-Gâtinais (França) |
Formació | Acadèmia Reial Militar (1850–) Liceu Louis-le-Grand (–1848) |
Activitat | |
Ocupació | pianista, compositor, pedagog musical |
Ocupador | Escola Niedermeyer de París Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa |
Moviment | Música clàssica |
Professors | Sigismund Thalberg |
Alumnes | Joseph Noyon, Ricard Viñes i Roda i Enric Granados i Campiña |
Instrument | Piano |
Família | |
Pares | Charles-Auguste de Bériot i Maria Malibran |
Premis | |
Descrit per la font | Obálky knih, |
Era fill del famós compositor Charles Auguste Bériot i de la cantant Maria Malibrán. El 1867 li atorgaren una càtedra de piano al Conservatori de París on entre d'altres alumnes tingué a Charles Baetens[1] i Justin Elie. A més d'un Méthode d'accompagnement pour piano et violon, i L'art de l'accompagnement appliqué au piano, se li deuen el poema simfònic Fernand Cortez, dos concerts, duets per a piano i violí i nombroses melodies vocals.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.