Charles Galton Darwin

Charles Galton Darwin (anglès: Sir Charles Galton Darwin) (Cambridge, 18 de desembre de 1887 - Cambridge, 31 de desembre de 1962) va ser un matemàtic i físic britànic, net de Charles Darwin i fill de George Darwin.

Charles Galton Darwin

Nom original	(en) Sir Charles Galton Darwin
Biografia
Naixement	18 desembre 1887 Cambridge (Anglaterra)
Mort	31 desembre 1962 (75 anys) Cambridge (Anglaterra)
Sepultura	Església de St. Botolph 52° 12′ 09″ N, 0° 07′ 06″ E
Director del National Physical Laboratory
1938 – 1949 ← William Lawrence Bragg – Edward Bullard →
Dades personals
Formació	Trinity College (1906–1909) Marlborough College (1901–1906)
Activitat
Camp de treball	Físic
Ocupació	físic, professor d'universitat
Ocupador	Laboratori Nacional de Física del Regne Unit (1938–1949) Christ's College (1936–1938) Universitat d'Edimburg (1924–1936) Christ's College (1919–1924) Reial Cos d'Enginyers (1914–1918) Universitat Victòria de Manchester (1910–1914)
Membre de	Royal Society (1922–)
Professors	Ernest Rutherford
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Obra
Obres destacables Mètode de Darwin-Fowler (1952) The next million years
Família
Cònjuge	Katharine Pember
Fills	Cecily Littleton, George Pember Darwin, Henry Darwin
Pares	George Darwin   i Martha Haskins Du Puy (Maud Darwin)
Germans	Gwen Raverat Margaret Elizabeth Darwin William Robert Darwin
Parents	Leonard Darwin, oncle Charles Darwin, avi patern Francis Darwin, oncle Horace Darwin, oncle Francis Galton, padrins
Premis
(1942)  Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (1935)  Medalla de la Royal Society (1932)  Premi Gunning Victoria Jubilee (1922)  Membre de la Royal Society (1916)  Creu Militar  membre de l'American Physical Society  membre honorífic de la Royal Society de Nova Zelanda

Vida i Obra

Després d'estudiar a l'elitista Marlborough College, va ingressar en el Trinity College (Cambridge) en el qual es va graduar el 1909, quedant quart en els exàmens de matemàtiques.^[1] El 1910 va entrar a la universitat de Manchester com a professor assistent d'Ernest Rutherford.^[2] A Manchester va col·laborar amb Henry Moseley en l'estudi de la difracció dels raigs alfa i també va conèixer Niels Bohr, que es va incorporar el 1912.^[3] Durant aquest període va ser un defensor dels conceptes de la física clàssica.^[4]

En esclatar la Primera Guerra Mundial el 1914, va ser cridat a files^[5] i destinat a França, on va participar en la batalla de Loos (1915) i va se gasejat pels alemanys a Armentières (1918). Va retornar a Anglaterra i va ser desmobilitzat el 1919.^[6] En retornar va ser nomenat fellow i professor del Christ's College (Cambridge), càrrec que va mantenir fins al 1924, any en què va ser nomenat catedràtic de la universitat d'Edimburg. Durant la época de Cambridge, els seus principals treballs van ser sobre mecànica estadística, en col·laboració amb Ralph Fowler.^[7] En canvi, el seu període a Edimburg, va ser força important perquè es va produir el seu gir cap a la mecànica quàntica.^[8] Quan va deixar Edimburg el 1936, va insistir que el seu successor fos Max Born, com així va ser finalment, salvant Born (que era jueu) d'un futur incert a la seva Alemanya natal.^[9]

Després de dos cursos fent de director del Christ's College (1936-1938) va ser nomenat director del Laboratori Nacional de Física del Regne Unit, en el qual va fer un treball organitzatiu impecable abans, durant i després de la Segona Guerra Mundial.^[10]

Es va jubilar el 1949, però encara uns anys més tard (1952) va publicar un llibre força polèmic: The Next Million Years, en el qual exposava les seves tesis maltusianes, arribant a les conclusions més pessimistes sobre el futur de la humanitat a llarg termini.^[11]

Referències

1. Sánchez Ron, 1981, p. 181.
2. Thomson, 1966, p. 70.
3. Sánchez Ron, 1981, p. 182.
4. Johnson, 2020, p. 3.
5. Mehra i Rechenberg, 1982, p. 200.
6. Johnson, 2020, p. 5.
7. Thomson, 1966, p. 72-73.
8. Bullard, 1963, p. 316.
9. Mehra i Rechenberg, 1982, p. 313.
10. Thomson, 1966, p. 77-78.
11. Seitz, 1992, p. 83 i ss.

Bibliografia

• Bullard, E.C. «Charles Galton Darwin» (en anglès). Quarterly Journal of the Royal Astronomical Society, Vol. 4, 1963, pàg. 316-317. ISSN: 0035-8738.
• Johnson, Benjamin «Charles Galton Darwin's 1922 quantum theory of optical dispersion» (en anglès). The European Physical Journal, Vol. 45, 2020, pàg. 1-23. DOI: 10.1140/epjh/e2020-80058-7. ISSN: 2102-6459.
• Jordi Taltavull, Marta «Transmitting Knowledge across Divides: Optical Dispersion from Classical to Quantum Physics» (en anglès). Historical Studies in the Natural Sciences, Vol. 46, Num. 3, 2016, pàg. 313-359. DOI: 10.1525/hsns.2016.46.3.313. ISSN: 1939-182X.
• Mehra, Jagdish; Rechenberg, Helmut. The Historical Development of Quantum Theory (en anglès). Springer, 1982. ISBN 0-387-95174-1.
• Navarro, Jaume «“A dedicated missionary”. Charles Galton Darwin and the new quantum mechanics in Britain» (en anglès). Studies in history and philosophy of modern physics, Vol. 40, Num. 4, 2009, pàg. 316-326. DOI: 10.1016/j.shpsb.2009.08.006. ISSN: 1355-2198.
• Sánchez Ron, José Manuel «Aspectos de la crisis cuántica en la física británica. Charles Galton Darwin (1887-1962)» (en castellà). Llull, Vol. 4, Num. 6-7, 1981, pàg. 181-198. ISSN: 0210-8615.
• Seitz, Frederick. The Science Matrix: The Journey, Travails, Triumphs (en anglès). Springer, 1992. ISBN 0-387-97677-9.
• Thomson, George Paget. «Charles Galton Darwin, 1887-1962» (en anglès). Biographical Memoris of Fellows of the Royal Society, Vol. 9, 1966, pàg. 69-85. DOI: 10.1098/rsbm.1963.0004. ISSN: 0080-4606.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Galton Darwin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Lindsay, R.B. «Darwin, Charles Galton». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 18 juliol 2020]. (anglès)
• «Sir Charles Galton Darwin». National Physical Laboratory, 2011. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2011. [Consulta: 18 juliol 2020]. (anglès)