geòleg i paleontòlog francès (1854-1929) From Wikipedia, the free encyclopedia
Charles Depéret, o Carles[nt 1] en la forma catalana, (Perpinyà, 25 de juny del 1854 - Lió, 18 de maig del 1929)[1] va ser un geòleg i paleontòleg rossellonès.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Charles Jean Julien Depéret 25 juny 1854 Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 17 maig 1929 (74 anys) segon districte de Lió (França) |
| Sepultura | Tassin-la-Demi-Lune |
| Formació | Facultat de Medicina de París - doctorat (–1876) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geologia, paleontologia i medicina militar |
| Ocupació | paleontòleg, arqueòleg, professor d'universitat, geòleg, catedràtic, metge militar |
| Ocupador | Universitat de Lió Universitat de Lió Universitat d'Ais-Marsella |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Henri Douxami, Lucien Mayet (en)  i Maurice Gignoux |
| Abrev. zoologia | Depéret |
| Premis | |
Després d'estudiar al liceu François Arago de Perpinyà, es traslladà a París, on es doctorà en ciències naturals (1885). Treballà de metge militar del 1877 al 1888; de primer, a Algèria, aleshores colònia francesa, i posteriorment a Grenoble [nt 2] i a la caserna de Sathonay[3] als afores de Lió. El 1888 va esdevenir professor adjunt de minerologia i geologia a la universitat de Marsella[3] i el 1889 obtingué la plaça de professor de geologia[4] de la facultat de ciències de la universitat de Lió, d'on més endavant (hi ensenyà durant 33 anys[3] en total) en seria professor de paleontologia (1924-1929), catedràtic de geologia[nt 3] i degà. Quan era a la universitat lionesa[3] reprengué i completà les obres de Charles-François Fontannes, sobre el Terciari de la vall del Roine i edità un important estudi que Claude Jourdan havia deixat inacabat sobre els mamífers del Terciari i el Quaternari.
Va fer prospeccions a diversos indrets dels Països Catalans, estudiant-hi els lignits i els mamífers fòssils, i publicà una memòria sobre els vertebrats de l'oligocè inferior a Tàrrega i a Calaf, un estudi sobre Sineu i analitzà les troballes del metge perpinyanenc Donnezan al serrat d'en Vaquer[5] als afores de Perpinyà. De la seva producció intel·lectual destaquen els estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l'eustatisme, i la defensa que va fer[6] dels controvertits artefactes prehistòrics trobats a Glozel. Se li atribueix[3] la introducció dels conceptes burdigalià i vindobonienc (dos nivells estratigràfics del Miocè) a la literatura científica. Establí el gènere Protragocerus (un antílop del Miocè) el 1887, i el 1927 descobrí al nord de l'Àfrica, juntament amb J.Savornin, els primers fòssils de carcarodontosaure. Fundà la Societat de paleontologia Humana de Lió. Es dedicà també a la cartografia[3] i confegí dos fulls de la Cartografia Geològica de França.
Va ser membre[7] de l'Acadèmia Francesa de Ciències (corresponent a partir de 1898[8] i titular el 1913, el primer membre[9] de l'Acadèmia que no vivia a París), de la Société géologique de France[4] i membre correspondent de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (altres societats que el tingueren per membre foren l'Acadèmia de Ciències de Nova York, la Societat geològica de Londres i l'Acadèmia Russa de les Ciències). Té un carrer a Tassin-la-Demi-Lune, població on visqué, una plaça a Lió[nt 3] i una avinguda a Perpinyà dedicades al seu nom. El Museu d'Història Natural de Perpinyà té una sala dedicada al seu nom[9] on s'exposen animals desapareguts o gairebé extints dels Pirineus Orientals.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
