From Wikipedia, the free encyclopedia
Charles Boyer (Fijac, Carcí, 1897 - Phoenix, Arizona, 1978) fou un actor cinematogràfic i teatral francès nacionalitzat estatunidenc.[1] A partir del 1940 residí als EUA, on es convertí en l'actor francès més cotitzat pels estudis de Hollywood. Fou un gran especialista en la interpretació de personatges romàntics i apassionats. Entre les seves pel·lícules figuren: Private Worlds, 1935), Gaslight (1944), Cluny Brown (1946 i The Earrings of Madame de... (1953).[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1899 Fijac (França) |
| Mort | 26 agost 1978 (78 anys) Phoenix (Estats Units d'Amèrica) |
| Causa de mort | suïcidi, sobredosi |
| Sepultura | Cementiri de Holy Cross |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | La Sorbona |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de cinema, actor de teatre, actor, cantant, productor de cinema, productor de televisió, guionista, actor de televisió |
| Període | Segle XX |
| Activitat | 1920 - 1976 |
| Professors | Raphaël Duflos |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Pat Paterson (1934–1978) |
| Pares | Maurice Boyer i Augustine Marie Louise Durand |
| Premis | |
| |
        
 | |
Boyer va realitzar interpretacions còmiques per als soldats mentre treballava com a encarregat d'hospital durant la Primera Guerra Mundial.[3] Va començar els seus estudis breument a la Sorbona, tot i esperant l'oportunitat d'estudiar interpretació al Conservatori de París.[4]
Charles Boyer comença la seva carrera al teatre, però és a Europa i a Hollywood on coneixerà els seus més importants èxits com a jove galan en el transcurs dels anys 20 i 30, inicialment en el cinema mut.[5]
Les principals actrius de la seva època van ser les seves companyes: Bette Davis (All this and heaven too ), Greta Garbo (Maria Walewska, 1937), Marlene Dietrich (The Garden of Allah, 1936 ), Danielle Darrieux (Mayerling), Irene Dunne (Love Affair), Olivia de Havilland ( Hold Back the Dawn ), Ingrid Bergman (Hantise). Seguirà encara de tenir papers fins a la seva mort però amb un èxit menor. Amb tot, va ser el seu treball a Algiers (1938) el que li va donar la seva popularitat inicial.[6]
En l'actualitat és més aviat recordat pel seu paper a la pel·lícula de 1944 Gaslight on tracta de convèncer el personatge d'Ingrid Bergman que estava perdent la raó.[7]
El 1950, va aparèixer a l'escenari de Broadway amb un dels seus papers més importants, com Don Juan, al tercer acte de l'obra Man and Superman de George Bernard Shaw.[8] Va ser dirigit per l'actor Charles Laughton. on Laughton va coprotagonitzar com el diable; amb Cedric Hardwicke com l'estàtua del comanador assassinat per Don Juan, i Agnes Moorehead com a Doña Ana, filla del comanador, una de les seves últimes conquestes.[9] La producció va ser un èxit entre la crítica, i va ser gravada per Columbia Records, un dels primers enregistraments d'una obra dramàtica no musical.
El 1948, és nomenat cavaller de la Legió d'honor.
Es va suïcidar (amb d'una dosi de barbitúrics fatal) dos dies després de la defunció de la seva dona, Pat Paterson, de les conseqüències d'un càncer... i dos dies abans de celebrar el seu 79è aniversari. És enterrat al Holy Cross Cemetery a Los Angeles.
|
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
