Centre social ocupat

Un centre social ocupat (CSO), centre social autogestionat (CSA) o centre social ocupat autogestionat (CSOA), és un edifici autogestionat per membres del moviment okupa destinat a activitats comunitàries en què la gestió correspon als mateixos usuaris de forma assembleària, sense cap mena de dependència econòmica de cap institució pel que fa al seu funcionament.^[2] En català també és habitual la denominació de casal per a referir-se als CSO. A Euskal Herria principalment s'utilitza el terme gaztetxe, que significa «casal del jovent» en basc.^[3] El nom del CSO sovint pren el del carrer o el de l'edifici ocupat, però també pot no tenir-hi res a veure.

Façana del CSOA La Carboneria, al barri de Sant Antoni de Barcelona, també coneguda com a Casa Tarragó, una de les primeres construïdes a l'Eixample el 1864.^[1] Ocupada el novembre de 2008 i fotografia el 2013 abans del desallotjament de març del 2014.

Els edificis pertanyen legalment a persones físiques o jurídiques, fet que fa habituals els desallotjaments d'aquests centres socials acompanyats de violència policial en molts casos. En són exemples destacables el desallotjament del Cinema Princesa el 1996^[4] i del CSA Can Vies el 2014.^[5][6]

Això no obstant, també hi ha centres socials autogestionats que tenen el seu domicili a immobles que no han estat ocupats, ja siguin de propietat pública, d'una associació, d'una cooperativa o bé cedits o llogats per un propietari particular. Alguns centres socials autogestionats tenen denominacions diferents com ara «ateneu popular», «casal popular» o «centre polivalent autogestionat», entre d'altres.

Les activitats que es porten a terme en un CSA poden ser molt diverses i depenen de les característiques del lloc, dels qui hi van i del seu context social. Poden ser activitats polítiques, socials o culturals, de lleure o també poden oferir serveis socials al barri o la població.^[2] En ser considerats «espais alliberats» pels seus membres són llocs on les idees, el coneixement i les tecnologies són compartides i desenvolupades.^[7] El fenomen dels CSO es pot considerar un símptoma i una resposta a una lògica del profit econòmic que, sobretot a partir de la globalització de la dècada del 1990, progressivament exclou l'espai social de les prioritats de la planificació urbana.^[2]

Referències

1. Permanyer, Lluís «La Carboneria, el primer edificio del Eixample, será demolido». La Vanguardia, 03-03-2014.
2. Caporale, Alessandra «Video activism in the italian centri sociali. A visual ethnography». Edinburgh Napier University, 2003, pàg. 3. Arxivat de l'original el 4 de setembre 2014 [Consulta: 3 setembre 2014].
3. «Los gaztetxes son una alternativa, un ejemplo y un espacio donde aprender muchísimo» (en castellà). Nativa, 13-06-2013. [Consulta: 25 maig 2022].
4. «Cinc anys del desallotjament del Cinema Princesa de Barcelona». [Consulta: 10 juny 2016].
5. «Els mossos desallotgen Can Vies». [Consulta: 10 juny 2016].
6. «L'Ajuntament de Barcelona confirma que atura l'enderrocament de Can Vies». [Consulta: 10 juny 2016].
7. «10 sorprendentes casas okupa alrededor del mundo» (en castellà), 02-02-2020. Arxivat de l'original el 2022-06-08. [Consulta: 25 maig 2022].