From Wikipedia, the free encyclopedia
El centralisme democràtic és el model d'organització i funcionament dels partits i organitzacions marxista-leninistes. La combinació de centralisme i democràcia suposa potenciar la disciplina conscient i el sacrifici voluntari de la llibertat en nom de la màxima eficàcia. El centralisme democràtic s'oposa al burocratisme i a altres formes d'organització com les dels partits socialistes o les organitzacions assembleàries.[1]
Les seves principals característiques són:
En formulacions recents, el centralisme democràtic equival a: democràcia interna, unitat d'acció i direcció col·lectiva.
Històricament es pot lligar el centralisme democràtic a les formes organitzatives de la Comuna de París exposades per Karl Marx a "La guerra civil a França" (1871), encara que s'atribueix la seva formulació moderna a Lenin, al seu escrit "Què fer?" (1902).
És una proposta que mai s'ha concretat, tot i haver arribat al poder de l'Estat, degut a la dificultat de concretar organitzacions que siguin al mateix temps de dalt cap a baix i de baix cap a dalt sense que es produeixi un procés de jerarquització sobre les unitats de base i la consegüent centralització; tot i això, en un rang molt limitat i dintre de la subordinació a l'aparell central aquestes organitzacions de base tenen o han tingut alguna capacitat de decisió i acció, encara que molt relativa.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.