Central hidroelèctrica de Talarn
Central de producció elèctrica al Pallars Jussà / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Central hidroelèctrica de Talarn és una central hidroelèctrica situada al terme municipal de Talarn, a la comarca del Pallars Jussà. És una central hidroelèctrica d'acumulació de l'aigua procedent del riu Noguera Pallaresa embassada al pantà de Sant Antoni. Els elements bàsics del disseny són una presa de formigó i de gran alçària per permetre a l'embassament la major capacitat possible, la central hidroelèctrica a peu de presa i un sobreeixidor lateral per evacuar les aigües sobrants, tot amb l'objectiu de l'aprofitament integral del riu. Aquest disseny es repetiria posteriorment a la central de Camarasa.[1]
Central hidroelèctrica de Talarn | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Central hidroelèctrica | |||
Empresa constructora | Riegos y Fuerza del Ebro | |||
Característiques | ||||
Altitud | 444 m | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Talarn (Pallars Jussà) | |||
| ||||
Activitat | ||||
Utilització | 1916 – | |||
Gestor/operador | Endesa | |||
Potència | 28 MW | |||
Producció anual d'energia | 245 GWh | |||
Les obres de construcció s'iniciaren el novembre de 1911, els quatre grups de turbines van entrar en servei al llarg de l'any 1916 i el projecte finalitzà de forma definitiva el 1926. Actualment és operada per Endesa i a data d'avui (2020) la central continua operativa; la seva posada en marxa, aturada i control es fa des del centre de control i gestió hidràulica de Lleida.[2] Pot passar d'estar aturada a produir electricitat en tres minuts i mig, fent que la central sigui molt adient per atendre pics sobtats de demanda.
L'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de la Barcelona Traction, construí la central a partir de les concessions d'aprofitament hidràulic del riu Noguera Pallaresa obtingudes originalment per Domènec Sert i Badia. Fou el primer gran embassament que es construí a Catalunya i en el moment de la seva construcció la presa de retenció d'aigua, de 84 metres, era la més alta d'Europa i la quarta del món. La magnitud de les obres, les dificultats tècniques i econòmiques que s'hagué d'afrontar per construir-la convertiren la construcció en un referent de l'enginyeria hidràulica.
El desguàs de la central de Talarn desemboca directament en el canal de Gavet, conducció que duu l'aigua fins a la cadena de salts formada per la central hidroelèctrica de Reculada, la central hidroelèctrica de Terradets i la central de Camarasa.