![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0b/Centaurea_calcitrapa_bgiu.jpg/640px-Centaurea_calcitrapa_bgiu.jpg&w=640&q=50)
Centaurea calcitrapa
espècie de planta / From Wikipedia, the free encyclopedia
Centaurea calcitrapa és una espècie de planta pertanyent a la família de les asteràcies. El seu nom genèric, Centaurea, procedeix del grec kentauros, homes-cavalls que coneixien les propietats de les plantes medicinals. L'epítet específic calcitrapa prové del llatí caltrops, que era una arma de guerra que consistia en boles de ferro amb pues, unides o no per una cadena (en català, obriülls). És una planta natural d'Europa, nord d'Àfrica i Àsia occidental. Naturalitzada i repartida per tots els continents fins a altes latituds. Creix en terrenys incultes i vores de camins.
![]() ![]() | |
Taxonomia | |
---|---|
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asterales |
Família | Asteraceae |
Tribu | Cynareae |
Gènere | Centaurea |
Espècie | Centaurea calcitrapa ![]() L., 1753 |
És una planta anual herbàcia que arriba a 20-80 centímetres d'altura. És una espècie variable morfològicament. Té les tiges prostrades o ascendents amb branques a partir de la base de fins a 1 metre. Fulles inferiors dividides, amb lòbuls dentats i lanceolats àmpliament espaiats, les fulles superiors amb lòbuls més estrets, les més altes lanceolades. Capítols rosa o morats, amb involucre ovoide, 6-8 mil·límetres, i bràctees ovades, coriàcies, amb una llarga espina terminal engrossida i espines més petites a la base. Els fruits són aquenis blanquinosos, amb línies irregulars negroses, sense vil·là. Floreix entre juny i setembre.
Rep els noms comuns d'obriülls, abriülls, card vermell, floravia, herba de la febre, herba espitllera, narriola, assotacristos, bracera, calcides, calcitrapa, card estelat, card rosa d'abril, cardigàs, escorpins, espitllera, floravies, llavor d'espinac, obriülls dels camins, punxera o punxoses.[1]