Celestí Mas i Abat
advocat, escriptor i polític català / From Wikipedia, the free encyclopedia
Celestí Mas i Abat (Igualada, 6 d'abril de 1819[1] - Cardona, març de 1883[2]) va ser un advocat, escriptor i polític català.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1819 Igualada (Anoia) |
Mort | 1883 (63/64 anys) Cardona (Bages) |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
29 de desembre de 1848 – 10 de desembre de 1853 | |
Circumscripció | Igualada |
9 de gener de 1865 – 12 de juliol de 1865 | |
3 d'abril de 1867 – 28 de març de 1868 | |
Circumscripció | Falset |
President de la Diputació d'Alacant | |
28 de gener de 1859 – 5 de març de 1861 | |
← José María Palarea | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | advocat, polític, escriptor |
Estudià a la Universitat de Cervera el 1829 i posteriorment es va llicenciar en lleis a la Universitat de Barcelona, on va exercir.[1] Milità en la Unió Liberal i fou alcalde d'Igualada.[1] L'any 1837 va concebre el projecte de portar a Igualada aigua del riu Segre des de l'alçada de Ponts. Va obtenir la concessió el 8 de març de 1841, però era un projecte molt car[1] i alguns igualadins influents de l'època s'hi van oposar.[3]
Fou diputat a Corts en diverses eleccions des de 1846 pel districte d'Igualada, aconseguint per a Igualada el títol de "Leal y Denodada" per la lleialtat a la monarquia, i el títol de "Molt Il·lustre" per a l'ajuntament.[1] El 7 de febrer de 1852 fou nomenat alcalde d'Igualada. Durant el seu mandat va transformar el camí que vorejava la muralla en una via ampla i es realitzà el passeig de la Princesa, actualment anomenat passeig de les Cabres.[1] L'any 1852 va ordenar traçar el plànol d'un ferrocarril que enllacés Igualada amb Sant Sadurní, amb un altre ramal de Martorell a Vallbona d'Anoia, i va pagar el cost d'aquest estudi.[4][5]
Fou governador de la província de Toledo, governador de la província d'Alacant entre el 28 de gener de 1859 i el 5 de març de 1861,[6] governador de la província de Granada, i intendent general de les Filipines.[7] En les eleccions de 1864 i 1867 va ser diputat a Corts per la província de Tarragona.[6] Va escriure diverses obres relacionades amb l'administració.
Va morir el mes de març de 1883 a Cardona.[2]