Cel·lulosa
polímer d'origen orgànic / From Wikipedia, the free encyclopedia
La cel·lulosa és un compost orgànic natural. La seva fórmula és (C₆ H10 O₅)n, un polisacàrid constituït per una cadena lineal de centenars a més de deu mil unitats de D-glucosa units per enllaços β (1 → 4).[1][2][3]
Substància química | sòlid inflamable i glucà |
---|---|
Massa molecular | 370,147512 Da |
Epònim | plant-type cell wall (en) |
Descobridor o inventor | Anselme Payen |
Estructura química | |
Propietat | |
Densitat | 1,5 g/cm³ |
Punt de descomposició | 260 °C (mínim) 270 °C (màxim) |
Pressió de vapor | 0 mmHg (a 20 °C) |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) 10 mg/m³ (10 h, cap valor) 15 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
Altres | |
Higroscopicitat |
La cel·lulosa és el component estructural de la paret cel·lular primària de les plantes verdes, de moltes algues i dels oomicets. Algunes espècies de bacteris la secreten per formar biopel·lícules. La cel·lulosa és el més comú dels compostos orgànics a la terra. Al voltant del 33 per cent de tota la matèria de les plantes és cel·lulosa (el contingut de cel·lulosa del cotó és de 90 per cent -gràcies a la flor- i la de la fusta és de 50 per cent).
Per a ús industrial, principalment la cel·lulosa s'obté a partir de polpa de fusta i el cotó. S'utilitza principalment per produir cartró i paper, en menor mesura, que es converteix en una gran varietat de productes derivats com la cel·lofana i raió. Alguns animals, especialment remugants i tèrmits, poden digerir la cel·lulosa amb l'ajut de microorganismes simbiòtics que viuen en les seves entranyes. La cel·lulosa no és digerible pels éssers humans i és sovint esmentat com a «fibra dietètica» o «tosc», actuant com un agent hidròfil de càrrega dels excrements.