Cecilio Paniagua Rodríguez (Terque, Almería, 8 de desembre de 1911 - Madrid, 24 de gener de 1979), va ser un director de fotografia, fotògraf, càmera i il·luminador cinematogràfic espanyol.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 desembre 1911  Terque (Província d'Almeria) |
| Mort | 24 gener 1979 (67 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula i fotografia |
| Ocupació | director de fotografia, fotògraf |
   
| |
Es dona a conèixer el 1935 en la revista Cuatro Estaciones. En el primer número d'aquesta revista il·lustra un text de Wenceslao Fernández Flórez sobre la vida nocturna de la ciutat. En el segon número retrata als genets de pol del Club de Campo. Aquestes fotos de Paniagua entronquen amb la millor fotografia internacional del moment. Són imatges que busquen angles verticals i visions fragmentàries de la realitat.
Paniagua va treballar, com molts altres grans fotògrafs, per al Patronat Nacional de Turisme que posteriorment es transformaria en la Direcció General de Turisme. Els encàrrecs que reben els fotògrafs consisteixen a recollir la vida de les gents, les ciutats i el camp, ampliant-se així la temàtica anterior del Patronat més centrada en els monuments civils i religiosos d'Espanya. La visió de l'Espanya interior d'aquest fotògraf, juntament amb uns altres, dona a conèixer una imatge de la duresa de la vida en el camp, acostant el seu coneixement a totes les gents.[2]
| « | «La fotografia moderna tendeix a fer notar que en tot hi ha un valor i que la poesia aquesta en tot. Que, a cada pas, en cada instant, en cada petitesa i fins i tot en un traç, existeix matèria d'admiració»[3] | » |
Destacar perquè, les seves obres sobre el paisatge de Castella, els seus racons blancs de ports andalusos i les seves vistes de Madrid. En l'actualitat aquests fons fotogràfics del Patronat de Turisme es troben en l'Arxiu de la Direcció General de l'Estat a Alcalá de Henares. Els fons fotogràfics de Paniagua han estat adquirits per l'Estat i es troben en la fototeca de la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid.
Va treballar en més de 100 pel·lícules amb diversos directors, entre ells Fernando Fernán Gómez, Antonio Mercero, Tonino Ricci, José María Forqué, Jaime de Armiñán, Pedro Lazaga, Vicente Escrivá, José Luis Sáenz de Heredia, Juan Antonio Bardem, Juan de Orduña, Florián Rey, Luis García Berlanga, Antonio del Amo, Ladislao Vajda, Benito Perojo i àdhuc Enrique Jardiel Poncela, en els seus curtmetratges Definiciones, El fakir Rodríguez, Letreros típicos i Un anuncio y cinco cartas (1938).
Com a director de fotografia
|
|
|
Com a càmara i il·luminador
- La luz del fin del mundo (1971)
- Patton (1970)
- La caída del Imperio Romano (1964)
- El escándalo (1943)
- Boda en el infierno (1942)
- Raza (1942)
| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1951 | Millor fotografia | Parsifal | Guanyador |
| 1956 | Millor fotografia en blanc i negre | Un traje blanco | Guanyador |
| 1958 | Millor fotografia en blanc i negre | La noche y el alba | Guanyador |
| 1961 | Millor fotografia | El hombre de la isla | Guanyador |
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
