![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%25C3%25A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg/640px-Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%25C3%25A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg&w=640&q=50)
Català clàssic
català del s. XIV al s. XVI / From Wikipedia, the free encyclopedia
El català clàssic és el català d'entre els segles xiv, xv i àdhuc xvi.[1] A hores d'ara la primera meitat del xvi (i fins i tot la segona) s'inclou també dins el català clàssic, havent esguard de la conservació de les estructures sintàctiques i gramàtiques catalanes i l'encara relativament feble penetració del castellà.
Tipus | cronolecte ![]() |
---|---|
Ús | |
Estat | Corona d'Aragó i Regne de Múrcia ![]() |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques català ![]() |
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4d/Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%C3%A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg/320px-Ordinacinons_fetes_per_lo_senyor_en_pere_ter%C3%A7_rey_darago_sobre_lo_regiment_de_tots_los_officials_de_la_sua_cort_BNF_esp_99_f1.jpg)
(BNF, ms. esp. 99, f.1)
Pere III el Cerimoniós (1319-1387) s'adonà que existia un estret lligam entre poder i llengua, i per això es proposà de reformar la Cancelleria Reial. La Cancelleria havia estat creada al segle xiii i era un organisme administratiu i burocràtic. Amb la reforma de Pere III, entraven a treballar a la Cancelleria gent molt preparada en els camps de la teologia, el dret, l'escriptura, etc. La seva tasca era redactar els documents oficials, que aviat foren considerats models de bon escriure.
Aviat, el català de la Cancelleria esdevingué una mena de llengua acadèmica, ja que era la llengua dels discursos i dels documents que signava el rei, i això la legitimava i feia que fos acceptada incondicionalment en tots els territoris de la Corona. La prosa de la Cancelleria fou un factor important d'unitat de la llengua administrativa i literària. Acabà sent una mena de model supradialectal: bastida sobre la modalitat dialectal del barceloní, fou acceptada per tots els escriptors com una mena de forma estàndard.