Castell japonès
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els castells japonesos (城, , shiro?) eren fortaleses compostes principalment de pedra i fusta. Aquestes evolucionaren de les construccions de fusta dels segles anteriors fins a les formes conegudes del segle xvi. De la mateixa forma que els castells europeus, els castells japonesos eren construïts per a vigilar llocs estratègics o importants com ports, rius, camins i quasi sempre tenien en compte les característiques del lloc per a la seva defensa.
Els castells japonesos van viure diverses etapes de destrucció. Durant el shogunat Tokugawa es va decretar una llei per limitar el nombre de castells a un per feu que cada dàimio (senyor feudal) podia posseir, de manera que diversos van ser destruïts. Després de la caiguda del sistema shogunal i del retorn al poder de l'emperador durant la Restauració Meiji, novament molts castells van ser destruïts i alguns altres desmantellats, en un intent de trencar amb el passat i modernitzar el país. Durant la Segona Guerra Mundial molts van ser destruïts durant els bombardejos a les regions de la costa de l'oceà Pacífic i només alguns en àrees remotes, com el castell Matsue o el castell Matsumoto van romandre intactes.
Avui dia tan sols queden quinze castells que es mantinguin d'aquells temps, tot i que s'estima que en van arribar a existir prop de cinc-cents.[1] Molts castells com el d'Hiroshima que van ser destruïts, aquest per la bomba atòmica del 1945, s'han reconstruït.[2]
Actualment, la majoria s'ha convertit en museu, allotgen objectes d'importància de la regió, i expliquen la història local.