Bomba atòmica
From Wikipedia, the free encyclopedia
Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears. El seu funcionament es basa a provocar una reacció nuclear en cadena sostinguda. Es troba entre les denominades armes de destrucció massiva i produeix un distintiu núvol amb forma de bolet quan és detonada a poca altitud sobre la superfície. Les primeres bombes atòmiques van ser desenvolupades pels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, en el context del Projecte Manhattan, i és l'únic país que n'ha fet ús en combat (el 1945, contra les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki).[1]
El seu procediment es basa en la fissió nuclear de nuclis atòmics pesats en elements més lleugers, mitjançant el bombardeig de neutrons que, en impactar en aquest material, provoquen una reacció nuclear en cadena. Perquè això succeeixi, és necessari usar isòtops fissibles, com l'urani-235 o el plutoni-239.[cal citació]