Castell de Vallfogona

Castell de Vallfogona és una obra del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) declarada bé cultural d'interès nacional.

Infotaula edifici Castell de Vallfogona
Dades
Tipus	Castell
Construcció	segle XIV
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	954 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vallfogona de Ripollès
Localització	Pujada del Castell, Vallfogona de Ripollès
42° 11′ 45″ N, 2° 18′ 11″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1713-MH
Codi BIC	RI-51-0006150
Id. IPAC	1918

Descripció

Resta en peu el gran casal, molt malmès, sobre el poble.Ens trobem davant d'una edificació que ha tingut moltes transformacions al llarg del temps. De planta quadrada, es podria fer una divisió pel mig amb un eix que va de llevant a ponent. D'aquesta divisió la sud- meitat nord, encara es conserva aixecada amb baixos i tres plantes, i es distribueix interiorment en estances petites, que podrien ser zones de serveis, cuines, etc. La meitat sud, està dividida en planta baixa i pis, arribant els seus murs a l'altura de l'anterior, i es conserven les restes del que deuria ésser la planta noble amb graons salons. Aquesta part està arruïnada actualment, conservant-se només els murs perimetrals en tota l'alçada, i es fa servir com corral de la masoveria. A la planta noble s'hi arribava a través d'una escalinata exterior encara existent, situada en l'angle sud-est del castell. Al cantó nord-oest, es troba una gran torre quadrada, aixecada actualment en la seva totalitat, i recentment consolidada, doncs hi tenia una gran esquerda per la banda sud. Hom podria identificar aquest cos amb la Torre de l'homenatge, dividida en set plantes o cambres amb llar de foc a cadascuna, i amb un gran tiratge de fum únic empitrat en el mur de migdia. La torre té restes de matacans a la part superior.^[1]

Història

Aquesta fortalesa o casal fortificat es trobava dins l'antic terme del castell de Milany, al casal on residí la família Milany a partir del segle xiii. La primera notícia de l'existència d'aquesta fortalesa és de l'any 1280, quan Sibil·la, comtessa d'Empúries i vescomtessa de Bas, vengué al seu possible nebot, Dalmau de Palau, la seva sala o estatge («salam nostram silve stadium») del castell de Milany, amb Vallfogona i les parròquies de Llaés i Puigmal. El nou feudatari i cap de la tercera família Milany, l'any 1295 refeu la fortalesa, la qual cosa feu que l'abat de Sant Joan, que era el seu senyor superior, l'hi aixequés un plet l'any 1297 per haver reconstruït el castell de Milany i refet la fortalesa de Vallfogona anomenada La Sala i haver-ne construït una de nova a Vidrà, doncs el feudatari no estava autoritzat de fer obres sense el permís de l'abat. Encara més tard, vers l'any 1330, la Sala fou reconstruïda per Ramón de Milany. A causa del fet de residir la família Milany a la Sala de Vallfogona, el nom de Vallfogona anà apareixien més sovint al costat del castell de Milany i, quan a l'any 1600 es concedí un nou títol a Miquel Galceran de Pinós, que era baró de Milany, se li donà el de comte de Vallfogona i no de Milany. Actualment són els ducs d'Híjar els qui ostenten aquest títol. Al principi del segle xx (cap el 1910) el casal fou reparat pel seu propietari Eusebi Budallés, de Ripoll, que hi sojornava temporalment, i fa poc temps es tornà a restaurar, però té una part ruïnosa i serveix només de masoveria. ^[2]

Mare de Déu del Pòpulo

Article principal: Santa Maria del Pòpulo

Fou la capella del castell, anomenada Mare de Déu del Pòpulo i es troba derruïda. En resta només el petit campanar que fou restaurat per l'Ajuntament, que n'ha esdevingut propietari. Aquest campanar conté un rellotge que pot datar-se entre el final del segle xvii i començament del segle xviii.

Referències

1. «Castell de Vallfogona». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].
2. Pladevall i Font, Antoni; Benet i Clarà, Albert; Vigué i Viñas, Jordi. «La Sala (o Castell) de Vallfogona». A: Catalunya Romànica, vol. X El Ripollès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p. 32. ISBN 84-8519-493-4.