Castell de Mur (castell)

Infotaula edifici Castell de Mur Dades Tipus Castell Construcció 969 Característiques Estil arquitectònic arquitectura romànica Altitud 876 m Localització geogràfica Entitat territorial administrativa Castell de Mur (Pallars Jussà) Localització Sobre Collmorter  42° 06′ 18″ N, 0° 51′ 24″ E Bé cultural d'interès nacional Tipus monument històric Codi BCIN 320-MH Codi BIC RI-51-0006294 Id. IPAC 360 Id. IPAPC 8892 El castell de Mur és un exemplar important de l'arquitectura civil del segle xi situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà. Al seu redós hi hagué el poble castral de Mur, abandonat des de molt antic, al qual pertanyia l'església de Santa Maria de Mur. Es tractava d'un notable poblat altmedieval, amb restes de muralla ciclòpia i nombroses restes de sòls d'habitació tallats a la roca, descoberts en les prospeccions arqueològiques fetes sobretot el 1977. Per la seva arquitectura i estat de conservació el Castell de Mur ha esdevingut l'emblema dels Castells de Frontera dels comtats catalans. Constitueix l'exemple de fortalesa romànica del segle xi més ben conservada de tot Catalunya.[1] És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. Descripció El castell de Mur s'alça al costat de l'antic monestir de Santa Maria, dalt d'un turó encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l'entrada de la Conca de Tremp. La construcció, de planta triangular, amb els angles arrodonits i el costat sud-oest lleugerament corbat, conserva excepcionalment sencers els murs perimetrals. Tota l'obra és apariada amb un aparell petit i regular, característic del primer romànic, bé que alguns elements -com el basament de la torre- han fet pensar en l'aprofitament de construccions anteriors. Actualment es conserva dins el recinte, adossada al mur de llevant, la torre mestra, de planta circular i uns 16 m d'alçada, dividida en quatre pisos i amb finestres espitllerades. A l'extrem oposat, en l'angle menor del triangle, s'alça una bestorre, formada per un mur transversal que recolza en els laterals mitjançant una gran arcada de mig punt. Al llarg dels murs s'obren algunes espitlleres, així com unes obertures cegues d'arc rodó, la funció de les quals ens és desconeguda. En el mur sud-oest hi ha, a mitja alçada, el portal d'entrada. La cara interior del mur mostra senyals que han fet pensar en la possible organització d'alguns sectors de l'edifici mitjançant embigats de fusta.[1] L'estructura arquitectònica del castell és molt simple i consta d'un perímetre murat, de planta en forma de nau, que disposa d'una única porta d'accés al sud. El recinte té 31 m de longitud i la muralla, d'1 m de grossor, té una altura que varia entre els 14 i els 18 m. Forma un triangle rectangle una mica irregular a causa de la roca sobre la qual es troba, amb els angles arrodonits. L'extrem més estret del castell està culminat per una cambra triangular alçada damunt de la muralla, que fa una mena de torre, vista de l'exterior. Aquesta part del castell fou restaurada el 1986. A l'altre extrem, que és el més ample, hi ha la torre de l'homenatge. Es tracta d'una magnífica torre rodona, exempta i emplaçada en el sector est del castell. Presenta un tipus d'aparell a la base, datable al segle x, i un altre de carreu petit i regular a la part superior, datable a l'xi. El castell presenta una sola porta d'entrada, oberta a ponent, però presenta algunes finestres d'una sola esqueixada, fent d'espitllera, a força alçada de la muralla i als pisos superiors de la cambra de l'extrem nord i de la torre rodona. Algunes d'aquestes obertures són també letrines. En les excavacions i reconstrucció del 1986 es va poder esbrinar la disposició interior del castell, que no presentava cap altra edificació notable, però sí restes de parets menors, que devien allotjar diferents tipus de dependències del castell. Història Documentat des del 969 en un document perdut, però citat pel Pare Villanueva en el seu Viaje literario a la Iglesias de España, fou un dels castells que estigué en possessió d'Arnau Mir de Tost. Aquest noble urgellenc va ser qui va prendre la iniciativa en la nova organització territorial de la frontera i a qui Ramon V de Pallars Jussà cedí en feu el castell com a dot quan el 1055 es casà amb Valença de Tost, filla del comte. A la mort d'Arnau Mir de Tost, la possessió del castell i territori retornà al comte pallarès en virtut del seu testament, atès que el següent comte de Pallars Jussà fou el seu net. Els anys successius, els seus dominis van créixer de tal manera que aviat s'hi van afegir més fortaleses com els castells de Guàrdia, Estorm, Moror, Alzina i Puigcercós. En morir Arnau Mir, va lliurar les seves possessions a la seva filla Valença, i al seu net Arnau. A partir d'aquí, les següents generacions continuarien fent créixer el patrimoni heretat. Continuà en mans dels comtes de Pallars, fins que, més endavant, en la seva època més esplendorosa, pertangué als Mur, que hi tenien el centre de la seva baronia. L'any 1986, el Servei de Patrimoni Arquitectònic començà la restauració del conjunt. Les excavacions arqueològiques portades a terme llavors van establir diveres fases arquitectòniques: 1- Fonamentació de la torre en el segle X-primera meitat del segle xi.[1] 2- Funcionament del castell romànic (meitat segle xi) en dos espais dividits per un mur transversal.[1] 3- Reforma posterior que arriba fins al segle xv, abans d'abandonar-se definitivament al segle xvi.[1] El 2011, degut a la museïtzació de la Torre de l'Homenatge, es va procedir a la restauració de l'esmentada torre.[1] Llegenda del bosc que camina Pep Coll, l'escriptor de Pessonada, recull una llegenda[2] sobre el castell de Mur. Com moltes llegendes d'arreu del país, se situa en el temps dels moros. L'esplèndida fortalesa del castell de Mur era, fa anys i panys, el centre del domini dels moros a la Conca de Tremp. Els cristians havien assetjat la força un munt de vegades, sense sortir-se'n mai, de l'intent de conquerir-la: la muntanya és tan calba de vegetació, que, arribessin per on arribessin, els infidels del castell de Mur els veien venir d'una hora lluny. Un bon dia, a un dels capitostos cristians -potser al mateix Arnau Mir de Tost, però això la llegenda no ho diu- se li va acudir un estratagema per poder sorprendre els ocupants de Mur: l'exèrcit cristià es va camuflar cobrint-se de branques d'arbre i d'arbusts, i, ben a poc a poc, van anar pujant muntanya amunt, atansant-se al castell. La filla del rei moro va observar alguna cosa rara, i va demanar a son pare que com era que les mates caminaven; el rei moro, confiat, no li va donar cap mena d'importància, atribuint al vent de port, que quan bufa ho fa amb molta força, el que havia vist la seva filla. D'aquesta manera els cristians van poder conquerir el castell de Mur. Galeria d'imatges Extrem de ponent Façana de llevant Extrem de ponent, espai senyorial Torre de l'homenatge Centre del castell, espai militar Lloc on hi hagué el poble castral de Mur Referències «Castell de Mur». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2017]. COLL, Pep. Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1989 (L'Esparver llegir, 15). ISBN 84-7410-456-4 Bibliografia ADELL I GISBERT, Joan-Albert [et al.]. "Castell de Mur" i "Antic poblat de Mur", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2 BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X BOCHACA I TOHÀ, Maria Pilar, PORTET I BOIXAREU, Carles i PUIG I ANDREU, Ramon Maria. Mur. Lleida: Pagès editors, 1991 (La cullereta, home i societat, 4). ISBN 84-7935-034-2. PAGÈS, M. «Guàrdia de Noguera», a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0 ROCAFORT, Ceferí. "Provincia de Lleyda", a Geografia general de Catalunya dirigida per Francesch Carreras y Candi. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín, després del 1900. SANCHO, Marta (ed.), Mur. La història d'un castell feudal a la llum de la recerca històrico-arqueològica, Tremp: Garsineu edicions, 2009. Enllaços externs «Castell de Mur». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Ajuntament de Castell de Mur Arxivat 2009-08-21 a Wayback Machine.