Castell Palau de Geldo
castell palau a al província de Castello,Espanya From Wikipedia, the free encyclopedia
El Castell Palau de Geldo, anomenat també Castell Palau dels Ducs de Medinaceli, situat al nucli urbà de la localitat de Geldo, a la comarca de l'Alt Palància a la província de Castelló,[2] és un bé d'interès cultural, per declaració genèrica (des del 29 de juny de 1985),[3] amb anotació ministerial RI-51-0011228 i data d'anotació 5 d'octubre de 2004.[4] L'edifici palatí data del segle xv, quan la família Vallterra, una de les seves propietàries al llarg de la història, tenia en ell la seva residència.[3][2]
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Castell | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Geldo (País Valencià) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 25 juny 1985 | |||
| Identificador | RI-51-0011228 | |||
| Codi IGPCV | 12.07.067-002[1] | |||
Història
La localitat de Geldo té origen musulmà, abans de ser reconquistada estava sota la dependència de Ceyt Abuzeyt, sent la població totalment morisca. La població ja l'esmenta Jaume I al Llibre de Repartiment.[4][3]
Després de la reconquesta va anar passant de propietat d'uns senyors a altres, així en 1248 la població pertanyia al noble García Pérez de l'Óssa.[2] En 1404 es va convertir en propietat de la família dels Vallterra, la qual estava establerta a Sogorb, localitat que pertanyia al que en aquella època era el bisbe de Sogorb i Albarrasí, que passaria més tard a convertir-se en l'arquebisbe de Tarragona, Ènnec de Vallterra. Més tard la població va ser venuda l'any 1464, passant així a les mans de Tomàs Sorell, família que va governar el senyoriu, fins a 1495 quan torna a ser venuda, arribant d'aquesta manera a propietat del duc de Sogorb Enric d'Aragó i Pimentel, l'Infant Fortuna. Per matrimonis posteriors el ducat de Sogorb va passar a mans de la Casa de Medinaceli. És pertanyent a aquesta casa que Geldo aconseguir la carta de poblament de mans d'Enrique Folch de Cardona a 1611.[4][3]
El Castell Palau era la residència més important de la localitat i la importància era rellevant, cosa que queda palesa en el costum dels bisbes de Sogorb, de pernoctar en aquest palau la nit prèvia a la seva presa de possessió i l'endemà al matí entraven a lloms de ruc a la ciutat de Sogorb. Aquest costum es va mantenir fins a finals del segle xix, quan el bisbe Massanet va ser l'últim a seguir la tradició.[4][3] L'edifici va tenir a partir de llavors diversos usos entre els quals destaca el d'haver estat Cafè-Casino, amb saló per a les noces locals; indústria tèxtil; magatzem municipal; museu provisional i fins i tot Ajuntament; també va arribar a utilitzar-se com a habitatges per a famílies necessitades, discoteca o seu d'associacions locals.[4][3]
Tot això juntament amb el seu actual abandó pot posar en relleu l'estat ruïnós i lamentable en què es troba en l'actualitat. L'edifici està protegit i és objecte d'un projecte de rehabilitació, que ha posat en evidència elements artístics i arqueològics, com unes portades gòtiques de finals del segle xv amb arcs de perfil mixtilini, uns sostres enteixinats amb policromia, centenars d'atuells de ceràmica amb òxid de manganès dels segles xv i xvi i dibuixos de diverses èpoques.[3]
Descripció
Situat al centre històric del poble de Geldo, presenta façanes a la plaça del Forn i als carrers travessers d'aquesta. Per la part de darrere limita amb una séquia de reg.[4][3]
Per la seva estructura sembla que l'edifici es va aixecar a partir una torre defensiva prèvia, que presentava planta quadrada, al voltant de la qual, en el segle xv, va ser edificant el palau que d'aquesta manera presentava abundants elements defensius.[4][3][2]
Els materials emprats en la construcció són majoritàriament maçoneria i carreuó.[3][2]
Detall finestra bífora
Detall finestra coronella
Detall contraforts externs
Vista per darrere
Així doncs, presenta planta quadrada i s'eleva a tres altures, sent la superfície que s'ocupa de 629,00 m², a la qual cal afegir els 131,16 m² d'hort que té a la part posterior. Com a elements defensius podem destacar que tota la seva base disposa de talús i en les seves muralles s'aprecien obertures destinades al foc fuseller, presentant també una torre circular erigida posteriorment, que realitza la missió de garita.[4][3][2]
Un altre element relacionat amb el seu caràcter defensiu és que la planta baixa no disposa de finestres, estant disposades aquestes a partir de la primera planta, on presenten una petita grandària. Mentrestant, a la tercera planta, semblen disposar les estances principals, fet que reflecteix la presència a aquesta altura de finestres gòtiques geminades renaixentistes a la façana est i oest, i tres balcons a la façana principal, podent-se distingir en ells l'escut de l'ajuntament de Geldo.[4][3]
A la façana principal es poden veure les seues tres entrades, la principal al centre, mentre que les altres dues se situen a ambdós flancs.[3] Respecte a la seva disposició interior, tot està disposat al voltant del pati central que presenta arcs rebaixats o de mig punt, de dos pisos amb galeria superior d'arcs novament de mig punt i enteixinat. Destaca el treball de relleu dels capitells del pati, on apareix l'escut dels ducs. L'accés al pis superior es porta a terme per una gran escala rectangular. Actualment poden observar encara, malgrat el seu estat de conservació, finestres gòtiques geminades, l'escut dels ducs en els capitells del pati i teginats de fusta policromats.[4][3]
També poden observar voltes de creueria el nervi central està elaborat de maó aplantillat i revestit de guix, molt utilitzat a la comarca a mitjans del segle xvi. A la zona del trull es poden distingir voltes escarseres, és a dir, lleugerament rebaixades, que podrien datar-se del segle xviii.[3]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.