Casquets polars de Mart
casquets de gel permanent en els pols de Mart / From Wikipedia, the free encyclopedia
El planeta Mart té dos casquets de gel permanents en els seus pols. Durant l'hivern d'un pol, aquest roman sense llum, refredant la superfície i provocant la deposició del 25-30% de la atmosfera en blocs de gel sec de diòxid de carboni (CO2).[1] Quan els pols s'exposen novament a la llum solar, el CO2 congelat es sublima.[2] Aquestes accions estacionals transporten grans quantitats de pols i vapor d'aigua, donant lloc a gelades similars a les de la Terra.
Els casquets en ambdós pols consisteixen principalment en gel d'aigua. El diòxid de carboni congelat s'acumula com una capa comparativament prima d'aproximadament un metre de gruix a la capa nord a l'hivern boreal, mentre que la capa sud té una capa de gel sec permanent d'aproximadament 8m de gruix.[3] El casquet polar nord té un diàmetre d'aproximadament 1.000km durant l'estiu marcià,[4] i conté aproximadament 1,6 milions de km cúbics de gel, que si es distribueix uniformement en el casquet resultaria en 2km de gruix.[5] Comparativament parlant, això equivaldria a un volum de 2,85 milions de km cúbics de la capa de gel de Groenlàndia. El casquet polar sud té un diàmetre de 350km i un gruix de 3km.[6] El volum total de gel en el casquet polar sud més els dipòsits en capes adjacents també s'ha estimat en 1,6 milions de km cúbics.[7] Tots dos casquets polars mostren depressions en espiral, que una anàlisi recent ha demostrat que són el resultat de vents catabàtics aproximadament perpendiculars que giren en espiral a causa de l'efecte Coriolis.[8][9]
La congelació estacional d'algunes àrees properes a la capa de gel sud dona com a resultat la formació d'1 metre de gruixudes plaques de gel sec sobre el sòl. Amb l'arribada de la primavera, la llum solar escalfa el subsòl i la pressió del CO2 sublimat s'acumula sota d'una llosa, elevant-la i finalment trencant-la. Aquest fet condueix a erupcions similars a guèisers de CO2 barrejat amb sorra o pols basàltica fosca. Aquest procés és ràpid i s'observa en l'espai d'uns pocs dies, setmanes o mesos, una taxa de canvi bastant inusual en geologia, especialment per a Mart. El gas que corre per sota d'una llosa fins al lloc d'un guèiser esculpeix un patró en forma d'aranya de canals radials per sota el gel.[10][11][12][13]
Al juliol de 2018, científics italians van informar de la descoberta d'un llac subglacial a Mart, 15km sota de la superfície dels dipòsits estratificats del pol sud (no sota la capa de gel permanent visible), i d'aproximadament 20km d'ample, la primera massa d'aigua estable coneguda al planeta.[14][15]