Casa Montaner (Barcelona)
edifici de Barcelona desaparegut From Wikipedia, the free encyclopedia
La casa Montaner era una residència senyorial situada als carrers de Duran i Bas (abans del Governador), 7-9 i de Montsió, 10 de Barcelona, actualment desapareguda i descrita al Registre de la Propietat com «una casa compuesta de tres tiendas, dos almacenes y cinco pisos, el primero de ellos con jardín; estando dotada de tres plumas de agua».[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Duran i Bas, 7-9 i Montsió, 10 | |||
| ||||
| Format per | Llinda renaixentista del carrer de Montsió, 8 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Llinda renaixentista del carrer de Montsió, 8 | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 481 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Pere de Montaner i de Solanell | |||
Els orígens d'aquest casal es remunten al segle xiii, època a la que corresponen les pintures murals conservades a la Biblioteca Balmesiana.[2] El 1622 pertanyia al jurista Hipòlit de Montaner, senyor de Gàver:[3] «Item todas aquellas Casas en que ahora habito, y otras a las mismas cercanas, sitas en dicha Ciudad en la calle antiguamente dicha den Garrofer, y ahora del Governador».[4] El seu fill i hereu, el també jurista Pere de Montaner i de Solanell,[5] hi va realitzar una important reforma, com es desprèn del seu testament, atorgat el 17 d'abril del 1693 davant del notari Josep Llaurador i de Çatorra: «las obras grandes echas en mi propria casa en la calle del Governador»,[6] i dels fragments de rajoles policromades i les monedes trobades el 2006 en la intervenció arqueològica al solar del carrer de Duran i Bas, 7, que daten de la segona meitat del segle xvii.[7]
Pere de Montaner va ser embaixador del Consell de Cent davant la cort del rei Felip IV a Madrid,[8] i també regent de la Tresoreria del Principat,[9] i el 1669 aconseguí la condició de noble de mans de Carles II.[10] El seu net Baltasar de Montaner i Ramon[11] va morir sense descendència masculina, el que va motivar un litigi entre les seves filles Elvira[12] i Maria Teresa de Montaner i Boneu.[13][14] Finalment, el casal fou heretat per Marià de Càrcer i de Montaner (1747-1817),[15] fill del primer matrimoni entre Teresa de Montaner i Francesc de Càrcer i de Solà (1704-1759),[16] que entre el 1776 i el 1777 va fer reformar el frontis del carrer de Montsió,[17][18] i el 1787 del de Duran i Bas.[19]
El 1826, el seu fill Josep Maria de Càrcer i de Peguera (1779-1863),[20] casat amb Josepa de Falguera i de Pastors, va demanar permís per a portar-hi aigua de la mina de Montcada des del repartidor del carrer de Montsió.[21] En aquesta època es devia produir la segregació de la finca núm. 8 d'aquest carrer,[22] on es conserva una llinda renaixentista decorada amb elements vegetals i amorets.[23] El 2008, durant les obres d'instal·lació d'un ascensor al celobert d'aquest edifici, s'hi van trobar les restes (part del marxapeu i un dels brancals) d'una porta de la construcció anterior.[24]
L'hereu Ramon de Càrcer i de Falguera (1809-1868)[25] es va casar amb Escolàstica d'Amat i Amat, filla del marquès de Castellbell i Castellmeià,[26] i la casa i el títol foren heretats pel seu fill Joaquim de Càrcer i d'Amat (1835-1923),[27][28] que el 1882 va demanar que se li reconegués la propietat de les tres plomes d'aigua que abastien la finca.[29] Va morir sense descèndencia, i fou succeït per la seva neboda Dolors de Càrcer i de Ros (1867-1936),[30] que el 1926 va segregar la finca núm. 7 del carrer de Duran i Bas, venent-la a la Societat de Sant Vicenç de Paül, una associació benèfica de confessió catòlica que el 1927 hi va construir la seva seu, segons el projecte de l'arquitecte Enric Sagnier.[1] La part restant, valorada en 325.000 pessetes, fou aportada com a capital a la societat anònima Balmes i donaria lloc a l'ampliació de la Balmesiana,[1] projectada per Joan Rubió i Bellver i que conserva a l'interior algunes finestres de l'antic casal.
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
