Casa Antoni Sala i Brugués
edifici del Barri Gòtic de Barcelona. From Wikipedia, the free encyclopedia
La casa Antoni Sala i Brugués és un edifici situat als carrers d'Avinyó i d'en Carabassa de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Cronologia | ||||
| 1847 | construcció, Arquitecte: Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| 1860 | ampliació, Arquitecte: Felip Ubach i Corbella | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinyó, 58 i Carabassa, 19 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41155 | |||
| Id. Barcelona | 163 | |||
A finals del 1845, Antoni Sala i Brugués[3] va adquirir a Rosa Bergnes de las Casas[4] part d'una finca als carrers dels Escudellers (actualment Avinyó) i d'en Carbassa, coneguda com a Fontana d'Or pel nom d'un hostal que hi havia hagut,[5][6] i poc després va demanar permís per a reedificar-la segons el projecte de l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[7]
El 1860, va adquirir al fabricant d'Olot Miquel Castanys i Masoliver[8][9] una part de la casa del comte de Creixell al carrer d'en Carabassa per 6.000 duros (vegeu casa Joan Manuel Bofill),[10] i va demanar permís per a ampliar-hi la seva casa, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[11]
L'any 1906 es presentà un expedient de denúncia contra Joan Puig per cobrir sense permís el pati interior de la casa adjunt a l'escala.[12][1]
La façana afrontada al carrer d'Avinyó, que és la principal, té planta baixa, quatre pisos i terrat pla transitable. Consta de tres eixos verticals d'obertures formant una composició axial al voltant de l'accés principal. El parament està recobert per un arrebossat que a la planta baixa presenta línies horitzontals.[1]
La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de tres grans portals. El portal central permet l'accés a l'interior de l'edifici. El primer pis es corresponia amb la planta noble de la finca i presenta un balcó corregut. La resta de plantes, amb balcons individuals d'alçades i voladissos decreixents, presenten llosanes de pedra i elaborades baranes de ferro fos. L'edifici es corona amb una cornisa motllurada sustentada per mènsules.[1]
A l'interior de la finca s'accedeix a través de la porta de fusta localitzada al tram central de la planta baixa. Un ampli vestíbul dona pas al pati de la casa, al voltant del qual s'organitzen els recorreguts i les dependències de la finca. Aquest pati constitueix l'element de més interès de l'obra; és de planta quadrada, amb decoració de gust neoclàssic i té, a l'alçada de la planta noble, una galeria perimetral resolta amb columnes toscanes. Al damunt de l'arc figura la data de 1847.[1]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
