From Wikipedia, the free encyclopedia
Caroline Schelling, nascuda Michaelis, (Gotinga, 2 de setembre de 1763 – Maulbronn, 7 de setembre de 1809), va ser una cèlebre intel·lectual alemanya coneguda per les seves traduccions de l'obra de Shakespeare a l'alemany. Va pertànyer al grup anomenat Universitätsmamsellen, un grupuscle de dones de gran cultura i formació acadèmica, molt actives durant els segles xviii i xix, filles d'acadèmics de la Universitat de Gotinga. Al costat de Caroline Schelling, figuren Philippine Engelhard, Meta Forkel-Liebeskind, Therese Huber i Dorothea Schlözer.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Caroline Michaelis 2 setembre 1763 Göttingen (Alemanya) |
| Mort | 7 setembre 1809 (46 anys) Maulbronn (Alemanya) |
| Causa de mort | disenteria |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, salonnière, traductora, crítica literària |
| Família | |
| Cònjuge | Friedrich Schelling (1803–1809) August Wilhelm von Schlegel (1796–1803) Johann Franz Wilhelm Böhmer (–1788) |
| Fills | Auguste Böhmer (  ) Johann Franz Wilhelm BöhmerCaroline Schelling |
| Pare | Johann David Michaelis |
| Germans | Luise Wiedemann |
 | |
Filla de l'orientalista Johann David Michaelis, es va casar amb l'oficial mèdic Böhmer, a Clausthal, en la serralada del Harz. Després de la seva mort el 1788, va tornar a Gotinga, on freqüentava personalitats com el poeta Gottfried August Burger o el crític romàntic August Wilhelm Schlegel. El 1791 es va mudar a Magúncia, on es va fer membre del club de jacobins, una societat partidària de la Revolució francesa, sent empresonada breument per les seves idees polítiques.
El 1796 es va instal·lar a Jena, on es va casar amb el professor Schlegel, germà de la seva amiga Meta. El 1803 es divorcià i al juny d'aquest mateix any es tornà a casar amb el filòsof Friedrich Schelling.
La casa de Jena va ser sempre el centre de reunió dels primers escriptors i pensadors del Romanticisme,i va ser ella qui va iniciar l'emancipació intel·lectual de la dona,que començava llavors a influir a poc a poc en la vida cultural.
Els assidus al saló pertanyien a diferents classes socials, però els unia el gust per conversar sobre temes relacionats amb la literatura, la filosofia o la política. Aquesta mescla de classes responia a l'ideal romàntic de crear una societat mixta de caràcter liberal, amb la cultura com a únic punt de connexió. Filosòficament, va ser una estoica contra totes les desgràcies per les quals va passar:
Va escriure un assaig sobre Romeo und Julia / Romeo i Julieta (1797), i un diàleg sobre La pintura / Die Gemälde (1798). Però es va dedicar principalment a editar i corregir les obres del seu espòs Schelling i dels seus amics de Jena, amb els quals va mantenir un cabalós epistolari. Pel seu compte també va escriure una sèrie de ressenyes d'obres literàries impreses en el Jenaer Literaturzeitung, en el Athenaeum i en el Erholungen de Becker, així com en revistes similars d'aquells anys. Queda també l'esbós d'una novel·la sobre la trajectòria d'una dona intel·lectual com ella i les seves traduccions de Shakespeare, així com altres, d'inèdites, de poesia, per exemple, de Petrarca.[1][3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
