Carl Lassekk
compositor i banquer alemany / From Wikipedia, the free encyclopedia
Carl Lassekk (alemany: Carl Kaskel) (Dresden, 6 d'octubre de 1797 - Dresden, 31 de juliol de 1874) fou un banquer, compositor i pianista alemany del segle xix.[1] Eix d'un família de banquers, Lasekk és un pseudònim, anagrama del seu cognom de naixement Carl Kaskel.[2]
Nom original | (de) Carl Kaskel (de) Carl von Kaskel |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 6 octubre 1797 Dresden (Alemanya) |
Mort | 31 juliol 1874 (76 anys) Dresden (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri Trinitatis (Dresden) |
Altres noms | Carl Lassekk |
Activitat | |
Camp de treball | Banca i música |
Ocupació | banquer, compositor |
Instrument | Piano |
Altres | |
Títol | Baró |
Pare | Michael Kaskel |
Germans | Julius Kaskel |
Era fill de Sara Schlesinger (1774-1858) i del banquer Michael Kaskel (1775-1845), reial conceller comercial jueu a la cort de Saxònia. El 1831 es va casar a Varsòvia amb Victòria Fränkel (1811-1843), filla del banquer Samuel Leopold Antoni Fränkel (1773-1833). Van tenir dos fills, Maria i Fèlix.
- El banquer
Junts amb el seu germà Julius era gerent de la banca privada Bankhaus Michael Kaskel. El 1838 va esdevenir vicepresident de la banca de l'estat de Saxònia.[1] La banca Kaskel va finançar projectes que contribuïen a la industrialització (ferrocarrils, fàbriques…) i sobretot l'Imperi Austríac en la guerra Austroprussiana de 1866, raó per què va ser ennoblit el 1867 per l'emperador Francesc Josep I d'Àustria[1] i va rebre el títol de baró el 1869. Aleshores va poder afegir el von davant el seu cognom.[3] El 1872 es va integrar la banca familiar en el nou Dresdner Bank, un projecte comú amb el banquer Eugen Gutmann.[4]
- El compositor
És autor de diverses obres, en la majoria de les quals hi col·laborà Kaspar Kummer.[5] Entre aquestes hi figuren: L'agitation, quartet; La Chasse, sonates, molts lieder, amb acompanyament de piano, una rapsòdia musical, fantasies, etc.[6] Era lligat amb la família Mendelssohn, molt amic amb Giacomo Meyerbeer i amb Robert Schumann. Amb aquest darrere va correspondre intensivament. Tot i que no se sap si Kaskel tocava el clarinet, Mendelssohn li va dedicar la seva Sonata en mi major per clarinet i piano.[7]