Capbreu
From Wikipedia, the free encyclopedia
Un capbreu és un document on anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.[1] Com a confessió per part dels vassalls de les rendes degudes al senyor, pot ser una bona font pel coneixement de les rendes senyorials i de l'organització de les comunitats agràries sota règim senyorial, però també pot permetre de conèixer molts aspectes de la societat agrària.
Un capbreu és un document fet davant d'un notari on els diversos tenidors d'un domini esmenten els béns seents que tenen per un senyor, fent menció de les característiques d'aquests béns, de llurs afrontacions, del que paguen per tindre'ls i de quan han de fer aquest pagament.
Només trobem capbreus als darrers segles medievals i els podem considerar una continuació dels llevadors de comptes de l'edat mitjana central. Són una font molt important per al coneixement de la societat i de l'organització del territori.[2]