From Wikipedia, the free encyclopedia
El canó Mark XXIII de calibre 50 BL de 6 polzades[note 1] va ser el principal canó de bateria utilitzat en els creuers lleugers convencionals (no antiaeris) de la Royal Navy i la Commonwealth britànica construïts des de 1930 fins a la Segona Guerra Mundial, i va passar a servei amb altres marines quan els vaixells van ser eliminats després del final de la guerra.
 | |
| Tipus | BL 6 inch gun (en)  i artilleria naval  |
|---|---|
| País d'origen | Regne Unit |
| Història de servei | |
| En servei | 1931 – 1985 |
| Operadors | Royal Navy, Armada Índia, Armada Reial Australiana, Armada de Nova Zelanda, Marina Reial Canadenca, Marina de Guerra del Perú, Armada de la República de la Xina i Armada de l'Exèrcit Popular d'Alliberament |
| Guerres | Segona Guerra Mundial i Guerra de Corea |
| Història de producció | |
| Quantitat | 469 |
| Especificacions | |
| Pes | 7 tones[1] |
| Longitud | 7,6m[1] |
| Longitud del canó | 10,16m |
| Munició | Obús de 51kg |
| Calibre | 6-polzada (152.4 mm)[1] |
| Velocitat de la bala | 840m/s[1] |
| Abast efectiu | 23.300 m a +45°[1] |
| Carregador | culata Welin |
El canó va substituir el canó naval Mk VIII BL de 8 polzades utilitzat en els creuers anteriors del Tractat Naval de Washington. Aquests canons incorporats consistien en un tub i una sobrecuberta de 4,5 metres amb un bloc de recambra Welin accionat manualment. Les bosses de tela contenien càrregues de 14 kg (30 lliures) de cordita o pols sense espurna (NQFP) per a un projectil de 51 kg (112 lliures). La vida útil d'un canó era de 1.100 càrregues completes efectives (EFC) amb cordita estàndard i 2.200 EFC amb NQFP.[1] La velocitat màxima típica de foc era de vuit rondes per arma, per minut.[2] Hi havia tres muntatges: el Mk XXI de dos canons, el Mk XXII de tres canons i el Mk XXIII de tres canons. Depenent de la muntura els límits d'elevació variaven. Els límits d'elevació de la torreta Mk XXI eren de +60 graus a -5 graus, i els límits d'elevació de la torreta Mk XXII eren de +45 graus a -5 graus. La càrrega es podia realitzar en qualsevol angle fins a +12,5 graus, tot i que l'angle de càrrega preferit era entre +7 i +5 graus per a les tres muntures.
Les muntures Mk XXI i XXII utilitzaven un polipast de munició de "tronc curt" mentre que el Mk XXIII utilitzava un sistema d'elevació de munició de "tronc llarg", que reduïa els requisits de la tripulació i augmentava la velocitat dels polipasts.[3] Un oficial d'artilleria RN a l'HMS Bermuda va donar detalls del cicle de càrrega que es podia assolir a la torreta Mk XXIII amb una tripulació ben entrenada: "... es va aconseguir un cicle de càrrega de quatre i mig a 5 segons a baixa elevació, es necessitaven altres dos o tres segons amb els canons s'elevaven per a llarg abast. El temps s'allargaria a mesura que la fatiga s'instal·lés, però era acreditable..." [4]
| Distància[1] | Elevació | Temps de vol | Descens | Velocitat d'impacte |
|---|---|---|---|---|
| 5,000 yd (4.6 km) | 2° 23′ | 7 segons | 3° 0′ | 1.939 peus/s (591 m/s) |
| 10,000 yd (9.1 km) | 6° 15′ | 16 segons | 9° 57′ | 1.371 peus/s (418 m/s) |
| 15,000 yd (14 km) | 13° 6′ | 29 segons | 23° 38′ | 1.098 peus/s (335 m/s) |
| 20,000 yd (18 km) | 24° 7′ | 47 segons | 39° 52′ | 1.087 peus/s (331 m/s) |
| 24,500 yd (22.4 km) | 41° 4′ | 71 segons | 56° 27′ | 1.159 peus/s (353 m/s) |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
