composició de Vivaldi From Wikipedia, the free encyclopedia
Canta in prato, RV 623, és una obra religiosa d'Antonio Vivaldi, un motet sobre un text anònim.[2] És especialment interessant perquè és un text religiós però de caràcter pastoral, ambientat en la natura.[3] És una obra primaveral, campestre, feliç.[4] De vegades apareix amb el títol més llarg «Canta in prato, ride in monte» per no confondre-la amb «Canta in prato, ride in fonte», RV 636, un dels motets introductoris que precedien algunes grans obres de Vivaldi i que també tenien textos que no són litúrgics, sinó versions lliures en llatí d'autor desconegut.[5]
Pintura del Gran Canal de Venècia (Canaletto) del 1726, obra contemporània d'aquests motets de Vivaldi. | |
Forma musical | Motet |
---|---|
Tonalitat | La major |
Compositor | Antonio Vivaldi |
Creació | 1723-1724
|
Gènere | Música sacra |
Catalogació | RV 623 |
Durada | 8'25[1] |
Instrumentació | soprano, corda i b.c. |
Pertany a un grup de motets per a soprano solista, tres dels quals actualment estan en arxius, i que Vivaldi va compondre durant una de les seves estades a Roma en la dècada del 1720. Dues de les seves estades estan documentades, i foren pel carnaval de 1722-1723, i el de l'any següent. Es té coneixement d'una tercera estada també per carnaval, però no se sap de quin any.[6] En el manuscrit, que es troba en la col·lecció Giordano de la Biblioteca Nacional de Torí (volum 32), apareix en el títol la indicació «Motetto a Canto solo el Sig. D. Antonio Vivaldi».[7]
L'obra, en la tonalitat de la major, té una estructura en quatre moviments i amb les següents característiques musicals:[2]
Moviment | Instrumentació | Forma | Tempo | Tonalitat |
---|---|---|---|---|
1. «Canta in prato» | soprano, corda i b.c. | ària | allegro | la major |
2. «Saeva fulgescit nobis» | soprano i b.c. | recitatiu | (recitatiu) | ... |
3. «Avenae rusticae sinceri» | soprano, corda i b.c. | ària | allegro | re major |
4. «Alleluia» | soprano, corda i b.c. | ària | allegro | la major |
La instrumentació és per a soprano, orquestra de corda i baix continu.[2] La cantant que la deuria interpretar podria ser una de les principals intèrprets de les seves òperes, perquè les millors veus circulaven lliurement des de la plataforma del cor a l'escenari. Aquest alegre motet és adequat per a la festivitat de qualsevol sant (el recitatiu simplement fa la referència genèrica de "Pater Beate"). A la primera ària apareix la referència al rossinyol –que segons el model clàssic rep el nom de "Filomela"–;[8] són uns motius melòdics ja escoltats a concerts de Vivaldi, com "Il Gardellino". La segona ària es manté dins el mateix caràcter, amb un referent a les flautes dels pastors. Vivaldi crea una música senzilla i encantadora.[6]
No té cap moviment lent. La segona ària, «Avenae rusticae sinceri», està en compàs 2/4, i així adquireix una posició central entre les dues altres àries en compàs 3/4. Realment, venen al cap alguns moments de Les quatre estacions. Podria ser que tots aquests motets per a solista fossin pensats per a ser interpretats per la favorita i amiga de Vivaldi, la cantant Anna Giraud.[4]
El text anònim, en llatí, és el següent:[9]
|
|
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.