Canal de Beverlo

El Canal de Beverlo és un canal de Bèlgica que connecta el canal Bocholt-Herentals a Lommel amb el camp de Beverlo a la ciutat de guarnició de Leopoldsburg on es termina en atzucac al port interior. Té una llargada de 14,8 km dels quals 4168 m de classe II i 9853 m de classe I. No té cap resclosa.^[1] És llistat com a element paisagístic.^[2]

Canal de Beverlo

(nl) Kanaal naar Beverlo
El canal a Lommel-Kerkhoven
Tipus	canal canal sense sortida
Classificació CEMT	Classe II
Inici
Municipi	Beverlo (Leopoldsburg)
Localització	Bèlgica
Final
Lommel
Localització	Flandes, Limburg i Leopoldsburg
Desembocadura	Canal Bocholt-Herentals
51° 07′ 42″ N, 5° 15′ 04″ E B 51° 14′ 18″ N, 5° 13′ 30″ E
Conca hidrogràfica	conca de l'Escalda
Característiques
Altitud	43 m
Resclosa	0
Dimensió	14,8 () km
Travessa	Limburg (Bèlgica)
Desnivell	0
Història
Creació	15 d'octubre del 1857
Activitat
Construcció	1854-1857

Història

El canal s'ha construït per aprovisionar el camp militar de Beverlo al qual calia una connexió naval per al transport de l'equip. S'havia pensa aprofitar el canal per a regar i desenvolupar l'agricultura en la zona seca de la Campinya, per els succés va ser moderat.^[2] Les primeres embarcacions carregat de carbó en provinença de Lieja van arribar el 12 de juny del 1857 i va ser inaugurat oficialment el 15 d'octubre del mateix any.^[3] Més tard, la fàbrica de zinc Vieille Montagne, originari de Moresnet va crear una filial a Balen als marges del canal quan les mines de Kelmis van esgotar-se. Com que calia importar la ganga, un establiment a proximitat de la via d'aigua era més interessant. Va esdevenir una filial de la multinacional Umicore, fins que el 2007 aquesta va integrar les activitats de zinc i plom en Nyrstar, una aliança d'Umicore i Zinifex.^[4]

Quan el 1878 la línia 15 del ferrocarril Anvers-Hasselt va arribar a Leopoldsburg el canal va perdre importància, excepte per a la fàbrica de zinc. La bassa giratòria al final del canal va ser transformat en port recreatiu. Els camins de sirga s'han integrat en una xarxa de senders per a vianants lents.^[5] Després de l'excavació, mai no va ser modernitzat i així vo poder conservar el seu aspecte original.^[2] És marginal per el transport de mercaderies: el 2006 ja no representava gaire més que 0,4% del transport fluvial a Bèlgica o uns 170.000 tones.^[6]

Dimensions maximals de les embarcacions[7]
tram	longitud	amplada	calat	alçària llibre
Lommel-Balen	57,5 m	6,60 m	2,3	5,25 m
Balen-Beverlo	57,5 m	6,60 m	1,9	4,40 m

Referències

1. «Waterwegen volgens CEMT-klasse en sluizen (Mapes del servei de promoció de la navegació interior)». Promotie Binnenvaart Vlaanderen. Arxivat de l'original el 2017-02-15. [Consulta: 15 febrer 2017].
2. van Assche, Joline. «Kanaal van Beverlo» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2019. [Consulta: 22 juliol 2024].
3. «Geschiedenis van het kanaal van Beverlo (Història del canal de Beverlo)» (en neerlandès). Jachtclub Leopoldsburg. Arxivat de l'original el 2020-08-12. [Consulta: 15 febrer 2017].
4. «Nyrstar completes transfer of zinc and lead smelting assets from Umicore and Zinifex» (en anglès). Nyrstar, 03-09-2007. [Consulta: 15 febrer 2017].^{[Enllaç no actiu]}
5. Hensen, Michel. «Kanaal naar Beverlo» (en neerlandès). Binnenvaart in Beeld, 2024. [Consulta: 22 juliol 2024].
6. «Tabel 2: trafiek per waterweg». A: Jaarverslag 2006 (pdf) (en neerlandès). NV de Scheepvaart, p. 45.
7. «Kanaal naar Beverlo (Fitxa del canal del Servei de la navegació interior de Flandes)» (en neerlandès). Promotie Binnenvaart Vlaanderen, 01-09-2009. [Consulta: 19 novembre 2019].^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

• Sèrie de fotos: Hensen, Michel. «Kanaal naar Beverlo» (en neerlandès). Binnenvaart in Beeld, s.d. [Consulta: 19 novembre 2019].