Can Clota

Can Clota és una masia senyorial situada prop del torrent del mateix nom a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), catalogada com a bé cultural d'interès local.^[1]

Infotaula edifici Can Clota
Dades
Tipus	Masia
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Esplugues de Llobregat
Localització	Laureà Miró
41° 22′ 35″ N, 2° 05′ 40″ E
Bé cultural d'interès local
Data	29 juliol 1985
Id. IPAC	18890

Història

L'any 1503 hi ha documentat el nom del primer propietari, Simó Canyet, síndic del poble. Posteriorment se succeïren els següents propietaris: Masdeu (1663), Pere Armigant (1703), i Francesc Armigant (1734), que va vendre la finca a Jaume Clota,^[1] natural de Sant Feliu de Pallerols.^[2]

El 1744, el seu fill Francesc de Clota i de Teixidor, comerciant,^[3] fou nomenat cavaller^[2] pel rei Felip V,^[4] que li concedí l'escut heràldic amb el lema Triumphum non est sine sanguine,^[5] que es troba a la llinda del portal d'entrada.^[1] La seva filla Francesca de Clota i d'Anglí,^[6] fruit del seu primer matrimoni amb Manuela d'Anglí i Mas,^[2] es va casar amb Fèlix March de Jalpí-Tragó i de Berenguer,^[7] i la propietat passà a l'hereu Francesc Maria de Jalpí i de Clota (1758-1821).^[8] El 1803, la seva filla Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa^[9] es va casar amb el gironí Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà (1778-1864), II baró de Vilagaià,^[10] i els seus descendents encara en mantenen la propietat.^[11]

Descripció

Consta de planta baixa, dos pisos i una torre-mirador, de planta quadrada, voltada de finestrals antigament coberts.^[1] La torre, que domina el conjunt, té probablement fonaments del segle xiv,^[12] i juntament amb les arcades de mig punt que volten la bassa són la part més visible des de la carretera.^[1]

A l'est hi ha situada la capella pública, datada l'any 1689, segons la inscripció d'una pedra conservada a la sagristia.^[1]

La torre, mig oculta per l'arbreda de la finca

Bassa

Vegeu també

• Palau del Baró de Vilagaià
• Casa Joan Roig i Vidal
• Casa-fàbrica Espalter

Referències

1. «Can Clota». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
2. Morales Roca, 2002, p. 571.
3. «Francesc CLOTA y de TEIXIDOR». geneanet. Martín Rodríguez.
4. Morales Roca, Francisco «Privilegios nobiliarios del Principado de Cataluña». Revista Hidalguía, 129, 1975, pàg. 257.
5. «Significado del apellido CLOTA Y TEIXIDOR». Libro de Armoría.
6. «Francesca de Clota i Anglí». geneanet. Josep Lladó.
7. «Fèlix March de Jalpi-Tragó i de Berenguer». geneanet. Josep Lladó.
8. «Francesc Maria de Jalpí i de Clota». geneanet. Josep Lladó.
9. «Maria Antònia de Jalpí i de Maranyosa». geneanet. Josep Lladó.
10. «Francesc Salvador de Delàs i de Taurinyà». geneanet. Josep Lladó.
11. «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
12. Camps i Arboix, 1965.

Bibliografia

• Camps i Arboix, Joaquim de. Les cases pairals catalanes. Destino, 1965, p. 212-213.
• Morales Roca, Francisco José «Comerciantes de matrícula de Barcelona. Su acceso a las dignidades». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 292-293, maig-agost 2002, pàg. 561-596.

Enllaços externs

• «Can Clota». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.