Camí primitiu de Sant Jaume

El Camí primitiu de Sant Jaume o ruta jacobea primitiva, és un dels diferents camins de Sant Jaume, que connecta la ciutat d'Oviedo amb Santiago de Compostel·la, a través d'un recorregut total de 343 km.^[1] La Xunta de Galícia també li dona el nom de Camí de Santiago del Nord-Ruta Interior.^[2]

Camí primitiu de Sant Jaume

Tipus	ruta de peregrinatge sender de gran recorregut
Part de	Routes of Santiago de Compostela: Camino Francés and Routes of Northern Spain (en)
Localització
Entitat territorial administrativa	Astúries (Espanya), Lugo (Galícia) i província de la Corunya (Galícia)
43° 21′ 45″ N, 5° 50′ 40″ O
Característiques
Superfície	zona tampó: 1.903,55 ha
Grau de dificultat	moderat
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	1993 (17a Sessió)
Identificador	669bis-001

El Camí Primitiu era una ruta freqüentada pel poble asturià-gallec durant el segle ix i bona part del segle X, i també va atreure pelegrins d'altres parts del nord d'Espanya i Europa. El terme "Primitiu" es deu al fet que va ser la ruta utilitzada al segle ix pel rei Alfons II d'Astúries (Alfons II el Cast) quan va conèixer la notícia del descobriment de la tomba de l'apòstol Jaume. Després de la visita a la tomba i la confirmació real que es tractava de les restes de l'apòstol, va ordenar la construcció d'una capella al lloc que, després de successives reformes i reconstruccions, es va convertir en l'actual catedral de Santiago.^[3][1]

A partir dels segles x i xi va entrar en decadència, quan va ser substituït pel Camí francès. Tot i això, sempre va mantenir una certa rellevància per l'interès dels pelegrins a visitar les relíquies de la catedral d'Oviedo: molts dels que van venir pel Camí Francès es van desviar a Lleó per visitar la Catedral de San Salvador d'Oviedo i aviat van recuperar el pelegrinatge a Santiago seguint el Camí Primitiu. El 2015 va ser reconegut per la UNESCO, juntament amb el Camí del nord, com a patrimoni de la humanitat.^[1][4]

Amb aquest Camí primitiu connecten el Camí del Nord, que venia d'Irun a Santiago vorejant la costa cantàbrica, i el Camí de Santiago Real, que pujava de Lleó a Oviedo. En els darrers anys, els governs asturià i gallec han fet esforços per crear i mantenir vies per als pelegrins, així com la senyalització i el subministrament d'albergs. Tot i així, aquests darrers són escassos (1-2 per trams de 15 a 25 km), excepte entre Lugo i Melide. El nombre de pelegrins en aquesta ruta és reduït, tot i que hi ha un lleuger augment any rere any. Segons les estadístiques publicades per l'Oficina del Pelegrí, ocupa el quart lloc en nombre de pelegrins, amb un nombre de 12.098 el 2016.

Referències

1. «Camiño Primitivo. O Camiño Primitivo foi un itinerario moi frecuentado polo pobo ástur-galaico durante o século IX e boa parte do X, e atraeu tamén peregrinos procedentes doutras partes do norte de España e de Europa. En 2015, foi recoñecido pola Unesco, xunto co Camiño do Norte, como Patrimonio da Humanidade». O Camiño de Santiago. Xunta de Galicia. [Consulta: 14 novembre 2020].
2. Conselleria de Cultura, Educació i Ordenació Universitària de la Xunta de Galícia «Decreto 267/2012, do 5 de decembro, polo que se aprova a delimitación do Camiño de Santiago do Norte, ruta do interior, tamén coñecido como Camiño Primitivo ou de Ovedo». Diari Oficial de Galícia (DOG), Núm. 248, 31-12-2012, pàg. 49342-49343 [Consulta: 14 novembre 2020].
3. «Camino Primitivo». Federación Española de Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2020. [Consulta: 14 novembre 2020].
4. Balseiro Viveiro, Mar G. «La Unesco declara Patrimonio de la Humanidad el Camino Norte y el Camino Primitivo». La Voz de Galicia, 06-07-2015 [Consulta: 14 novembre 2020].