En física de les ones, les descripcions de camp proper i camp llunyà són dues aproximacions possibles per descriure un camp d'ona. Encara que aquestes dues aproximacions són vàlides per a qualsevol camp d'ona, s'utilitzen principalment en l'estudi de l'electromagnetisme, i en particular de l'òptica. Breument, l'aproximació de camp proper descriu l'oscil·lació amb l'aproximació d'ona esfèrica, mentre que l'aproximació de camp llunyà descriu l'oscil·lació amb l'aproximació d'ona plana. En particular, per a l'estudi de la difracció, s'utilitzarà la difracció de Fresnel en l'aproximació de camp proper, mentre que la difracció de Fraunhofer més senzilla s'utilitzarà en l'aproximació de camp llunyà.[1]
Difracció de Fraunhofer i difracció de FresnelCamp llunyà: el patró de radiació es pot estendre al camp llunyà, on l'energia reactiva emmagatzemada no té presència significativa.
El terme regió de camp proper (també conegut com a campproper o zona propera) té els significats següents pel que fa a diferents tecnologies de telecomunicacions:
La regió propera d'una antena on la distribució del camp angular depèn de la distància de l'antena.
En l'estudi de la difracció i el disseny de l'antena, el camp proper és aquella part del camp radiat que es troba per sota de distàncies més curtes que la distància de Fraunhofer,[2] que ve donada per de la font de la vora difractadora o antena de longitud o diàmetre D .
En les comunicacionsde fibra òptica, la regió propera a una font o obertura que és més propera que la longitud de Rayleigh. (Presumint un feix gaussià, que és apropiat per a fibra òptica.)
George F. Leydorf, Camp proper i camp llunyà a l'USPTO(anglès), Antenna near field coupling system. 1966.
Grossi et al., Camp proper i camp llunyà a l'USPTO(anglès), Trapped Electromagnetic Radiation Communication System. 1969.
