Els caftans duts pels soldans otomans constitueixen una de les més esplèndides col·leccions del Palau de Topkapı a Istanbul. Alguns són tan valuosos que van ser donats com a presents a importants dignataris i generals victoriosos en el curs d'elaborades festes religioses (vegeu « khalat »).
Els caftans eren brodats sovint per davant i per les mànigues, però com tota la resta durant el domini otomà, estaven subjectes a un estricte ordre jeràrquic pel que fa a colors, patrons, llaços i botons, que es triaven d'acord amb el rang de la persona que l'havia de portar.
Durant el segle XIV es van usar patrons grans de colors suaus, que es van fer més petits i cridaners amb el canvi de segle. Per a la segona meitat del segle XVII les teles més apreciades eren les que tenien yollu , franges verticals de diversos brodats i patrons petits, dites teles Selimiye.
La major part dels teixits van ser confeccionats a Istanbul i a Bursa (Turquia), però alguns van ser importats a partir de llocs tan llunyans com Venècia, Gènova, Pèrsia, Índia i fins i tot Xina. Cada un tenia una característiques molt específiques i es batejava de forma diferent: vellut, aba, bürümcük, canfes, gatma, gezi, diba (en persa ديبا), hatayi, kutnu, kemha, seraser (en persa سراسر), serenk, zerbaft (en persa زربفت), tafta(en persa تافته) i molts altres. Els colors més usats van ser el «blau xinès», el «vermell turc», el violeta, el Pismis ayva o codony cuit, i el groc safrà.
El Museu de Topkapı a Istanbul té una àmplia col·lecció de caftans i teixits turcs.
