Cadejo
gos llegendari del folklore mexicà i centreamericà / From Wikipedia, the free encyclopedia
El Cadejo (anomenat Cadejos a Costa Rica), a la narrativa folklòrica de Mesoamèrica, és un gos espectral de grans dimensions, ulls brillants, que arrossega cadenes, i que durant les nits apareix en llocs solitaris per cuidar o turmentar els borratxos, sent molt coneguda la seva llegenda a les zones rurals i fins i tot urbanes de Mèxic i Centreamèrica.[1][2] A diverses regions de Centreamèrica la llegenda parla de dos cadejos, un blanc (benigne i protector), i un altre negre (monstruós i malvat). A Costa Rica el Cadejos és un de sol, de color negre i, encara que monstruós, generalment és inofensiu.
![]() | |
Tipus | criatura llegendària ![]() |
---|---|
Origen | Costa Rica ![]() |
Altres | |
Color | blanc i negre ![]() |
Encara que la paraula «cadejo» per designar aquest ésser és d'origen castellà, les arrels mitològiques del Cadejo es troben principalment en la mitologia maia i en les tradicions xamanístiques dels pobles nahues de Mesoamèrica, on són freqüents els mites aborígens sobre xamans i nahuals que poden prendre la forma d'animals per exercir les seves funcions religioses i funeràries, rituals en què s'utilitzaven ornaments de jade, pells d'animals, plomes d'aus i màscares.[3][4] Entre els mesoamericans, el gos exercia la funció de company dels morts en el viatge al més enllà.[5] La llegenda és, doncs, producte del mestissatge, i alhora és el vestigi d'una antiga creença que suposa que tot humà posseeix un animal de companyia. Aquest mític animal és el doble de l'home, de manera que la malaltia o la mort del primer comporten la malaltia o la mort del segon. Actualment, es pot establir una comparació amb el pensament religiós occidental, que expressa que l'home té un àngel guardià que el protegeix dels perills.[6]
La llegenda del Cadejos ha trobat ressò en la literatura i la cultura popular dels pobles centreamericans, i s'ha associat, de forma paral·lela, a moltes altres llegendes sobre gossos monstruosos i espectrals arreu del món.