Ca les Estanyoles o Mas Estanyol és un mas pairal situat a uns cent metres del barri de l'Estació de Llofriu (terme municipal de Palafrugell), al camí que mena al cementiri. S'hi accedeix a través del carrer de la Tramuntana i es considera l'edificació més antiga del sector de l'Estació, ja que podria datar del segle xvii. És una masia de planta rectangular en sentit est-oest de planta baixa i dues plantes pis, amb un cos de planta baixa i tres plantes pis. Els vessants de la coberta són perpendiculars a la façana principal sud, a diferents nivells.

Dades ràpides Infotaula edifici, Dades ...
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Ca les Estanyoles
Thumb
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud55 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPalafrugell (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlofriu - l'Eixart, Palafrugell Modifica el valor a Wikidata
Thumb
 41° 56′ 01″ N, 3° 08′ 19″ E
Bé cultural d'interès local
Data2008
Id. IPAC45019 Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Els Riera-Estanyol són una família de pagesos hisendats documentats a Llofriu almenys des del segle xv. Hi trobem membres eclesiàstics, pagesos i comerciants del sector surotaper; aquest és el cas de Josep Riera i Casals (mort el 1895), de qui es conserva una abundant correspondència.

El fons documental es va conservar a les golfes del mas pairal, d'on va ser recollit per M. Lluïsa Riera Fabra, l'hereva. D'ella va arribar a mans de Lluïsa Bachs i Benítez, que al seu torn en va fer donació a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. A primer cop d'ull, la documentació més antiga del fons està vinculada a Pere Estanyol i Antoni Geli Estanyol, i la formació del patrimoni familiar des de finals del segle xv i durant tot el segle xvi. Entre aquesta documentació més antiga sovint es fa esment de Llofriu, però també d'altres poblacions empordaneses. Dins del fons hi ha documentació del mas Mascort, de Palafrugell. Aquesta heretat es va integrar al patrimoni Riera al segle xix i va quedar dividida en set parts. El mas Mascort prové de l'hereu Melcior Mascort Casals (1874-1933), fill del matrimoni entre Josep Mascort Bonet i Maria del Carme Casals Sabenyà, aquesta última descendent per línia materna dels Riera (vegeu bibliografia: Mascort et al., p. 112, element 13).[1][2][3]

Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.