Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) és una associació no-governamental fundada el 1974 per Aureli Argemí i Roca, antic monjo de l'Abadia de Montserrat i antic secretari de l'abat Aureli Maria Escarré i Jané.[1] Promou el coneixement i reconeixement no solament de la realitat nacional catalana, sinó també de les minories nacionals d'arreu del món en general i europees en particular.[2][3]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | organització | ||||
Història | |||||
Creació | 1974 | ||||
Fundador | Aureli Argemí i Roca | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Aureli Argemí i Roca (1974–2010) Carles Riera i Albert (2010–2015) David Minoves i Llucià (2015–) | ||||
Lloc web | ciemen.cat | ||||
Exerceix com a centre de documentació especialitzat en les minories ètniques i les nacions, i organitza conferències i simpòsiums, tant en l'àmbit nacional com en l'àmbit internacional. Publica regularment la revista Europa de les Nacions i ha editat Altres Nacions, on no solament s'han publicat monografies sobre nacions com Occitània, Quebec o altres, sinó des d'on també s'ha difós la situació política i legal de les minories. Va presentar a l'ONU una proposició sobre el dret universal de la llengua pròpia.[4]
També ha promogut la coorganització de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, amb la consegüent Declaració Universal, i el seu Comitè de seguiment, i la Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental (CONSEU).
El CIEMEN forma part de la xarxa Mercator de documentació sobre legislació i drets lingüístics dels 40 milions de ciutadans i ciutadanes que parlen algunes de les llengües minoritzades d'Europa.