C.D. Broad
From Wikipedia, the free encyclopedia
Charlie Dunbar Broad, més conegut com a C.D. Broad (Harlesden, Middlesex, 30 de desembre de 1887 − 11 de març de 1971) va ser un epistemòleg anglès, historiador de la filosofia, filòsof de la ciència, filòsof moral.[1] Va escriure molt sobre els aspectes epistemològics de la recerca psicològica i sobre l'avaluació de l'argumentació en una discussió científica o filosòfica.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 desembre 1887 Harlesden (Anglaterra) (en) |
Mort | 11 març 1971 (83 anys) Cambridge (Anglaterra) |
Formació | Trinity College Dulwich College |
Activitat | |
Ocupació | filòsof, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Cambridge Universitat de St Andrews |
Membre de | |
Influències |
Tanca
Al llibre Ethics and the History of Philosophy (Ètica i la Història de la Filosofia) el 1952 va introduir els termes filosòfics «causalitat ocurrents» i «causalitat no-ocurrent» que va esdevenir la base dels conceptes actuals d'«agent causal» i «esdeveniment causal», que són distincions en els debats sobre el lliure albir llibertari.[2]
« | I believe that what can be said at all can be said simply and clearly in any civilized language or in a suitable system of symbols, and that verbal obscurity is almost always a sign of mental confusion. | Crec que el que en absolut es pot dir, es pot dir de manera senzilla i clara en qualsevol llenguatge civilitzat o en un sistema de símbols adequat, i que l'obscuritat verbal és gairebé sempre un signe de confusió mental. | » |
— C.D. Broad, 1924, [3] |