![cover image](https://wikiwandv2-19431.kxcdn.com/_next/image?url=https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Fun_Fail.gif/640px-Fun_Fail.gif&w=640&q=50)
Bumerang imperial
From Wikipedia, the free encyclopedia
El bumerang imperial o el bumerang de Foucault és la tesi que afirma que els governs que desenvolupen tècniques repressives per controlar els territoris colonials acabaran desplegant aquestes mateixes tècniques en l'àmbit nacional contra els seus mateixos ciutadans.[1][2]
![Thumb image](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/2d/Fun_Fail.gif/320px-Fun_Fail.gif)
Es tracta d'un marc teòric que ha estat sovint invocat per tal d'explicar la militarització en curs de la policia i el seu desplegament domèstic en resposta a la protesta política als centres urbans.[3] Aquest desplegament també ha proliferat arreu del món[4][5] atès que la globalització de la policia militaritzada continua sent un aspecte crucial de la política exterior contemporània en potències colonials o postcolonials i occidentals, com ara els Estats Units d'Amèrica o Rússia.[6][7][8][9]
En les societats urbanes contemporànies, altres conseqüències repressives del bumerang imperial són aquelles que es deriven de la videovigilància abusiva a l'espai públic, de la implementació de drons en les operacions de seguretat i també el ciberespionatge de la societat civil o de la dissidència en connivència amb conglomerats i interessos empresarials.[10][11] En l'àmbit catalanoparlant, un exemple d'aquesta deriva tecnològica del bumerang de Foucault és el Catalangate, en què l'Estat espanyol emprà el programari digital militar Pegasus —desenvolupat per l'entramat empresarial de guerra d'Israel contra altres estats i potències menors— dins la seva jurisdicció per a espiar activistes, adversaris polítics i periodistes de Catalunya.[11][12]