Buda (il·luminat)
From Wikipedia, the free encyclopedia
Buda (del sànscrit बुद्ध "buddha", 'el conscient' o 'l'il·luminat', derivat del mot bud, emprat per al verb saber) és el nom que rep qui ha assolit tot el seu desenvolupament i tota la consciència. Actualment, el nom identifica Siddharta Gautama, el mestre i fundador del budisme, a qui es considera «el Buda de la nostra era».[1] Una altra accepció és com a apel·latiu d'algú il·luminat.[2]
Els budistes no creuen que el Buda Gautama sigui el primer ni el darrer buda, ja que en el budisme es relata que Buda Gautama no ha estat l'únic buda. El cànon pali es refereix al Buda Gautama com el 28è d'una llarga llista que sorgeixen paral·lelament l'eixida i posterior desaparició del seu ensenyament. Un buda és qui ha trobat el dharma (que significa la veritat; la naturalesa de la realitat, de la ment, de l'aflicció de l'ésser humà i del camí correcte per a l'alliberament) cap a la il·luminació. S'assoleix amb un karma (intenció) bo i no fent cap acció negativa. L'assoliment del nirvana per a les tres classes de buda és el mateix, però el Samma-Sambuda té més qualitats i capacitats que els altres dos. Les tres classes de buda són:
- El Samma-Sambuda, que és un mestre i assoleix la il·luminació pel seu esforç.
- El Pacceka-Buda o Pratyeka-Buda, que actua com el Samma-Sambuda, però guarda el dharma per a ell mateix.
- El Savaka-Buda, que és un arhat (un 'deixeble il·luminat'), però que ha assolit la il·luminació sentint el dharma.
A causa de certes males interpretacions molt freqüents, cal dir que Buda no és pas cap déu. Això ho va dir el mateix Buda Gautama, i a més, la mateixa cosmovisió budista diu que l'estat del buda només el poden assolir els éssers humans. Siddharta Gautama també va dir que no hi ha mitjancers entre la humanitat i la divinitat. Els déus també es regeixen pel karma. El Buda és només un exemple, un guia i un mestre per a qui ha de fer el camí per ell mateix. El sistema budista de filosofia i pràctica meditativa no fou cap revelació divina, sinó el resultat de la comprensió de la ment, que tothom pot tenir.
El nirvana és la meta a la qual tots els éssers humans poden arribar. El budisme ensenya que qualsevol té el potencial innat per arribar a experimentar el despertar i el nirvana. Realitzar el nirvana implica realitzar la mateixa naturalesa d'un Buda, però no així esdevenir un Buda històric com ho va ser Siddharta Gautama. En el budisme theravada hi ha l'apel·latiu de arhat (noble, digne) que s'aplica als que han realitzat aquestes qualitats. En el posterior budisme de l'escola mahayana el significat de la paraula de Buda cobrarà un ús molt més extensiu, on la paraula Buda s'emprarà tant per anomenar al personatge històric de Siddharta, per fer esment a la completa realització del camí budista, o per designar a la realitat com un tot ("el Buda"). Aquesta escola mahayana parla de molts budes i bodhisattves (qui cerca la il·luminació, però posposa el nirvana per ajudar tothom a arribar-hi). Els diversos enfocaments de les diferents escoles i les traduccions cap al sànscrit, xinès o tibetà, seran el marc per a aquesta ampliació de significats.