activista política alemanya, militant de la RAF From Wikipedia, the free encyclopedia
Brigitte Asdonk (Kamp-Lintfort, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 25 d'octubre de 1947)[1][2] és una activista política alemanya, fundadora i exmilitant de la primera generació de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).[3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 octubre 1947 (76 anys) Kamp-Lintfort (Alemanya) |
Formació | Universitat Lliure de Berlín - sociologia |
Activitat | |
Ocupació | activista política |
Membre de |
Asdonk va créixer en una família d'agricultors catòlics de la Baixa Renània. El 1967 es va graduar de l'escola secundària i va començar a estudiar Sociologia a la Universitat Lliure de Berlín. De 1968 a 1970 va participar al moviment Oposició Extraparlamentària (APO) i a la Federació Socialista Alemanya d'Estudiants (SDS), en accions i protestes contra la Guerra del Vietnam i contra les lleis d'emergència. Al mateix temps, va participar en el comitè d'empresa de Bosch i hi va crear un grup d'empreses i un grup d'aprenents.
Des de 1968 va pertànyer a l'entorn de Horst Mahler. El juny de 1970 va participar en la fugida de presó d'Andreas Baader, va comprar armes de foc amb anticipació i va conduir el cotxe de la fuita, i es va convertir en membre fundadora de la Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF).[4] De juny a agost va participar amb Horst Mahler, Andreas Baader, Gudrun Ensslin, Ulrike Meinhof, Peter Homann i uns altres dotze membres de la RAF en un entrenament militar en un campament de Fatah a Jordània.[5] Fins a l'octubre de 1970 va estar involucrada en diversos robatoris a bancs. Amb documents falsos, va llogar diversos apartaments conspiratius.
El 8 d'octubre de 1970[6] va ser arrestada juntament amb Horst Mahler, Ingrid Schubert, Monika Berberich i Irene Goergens[7] en un apartament a Knesebeckstrasse, 89, al barri de Charlottenburg de Berlín Occidental.[8][9][10] Asdonk va ser sentenciada a dotze anys de presó per atracament de bancs i pertinença a organització criminal.[11] Durant mesos del seu empresonament va ser aïllada de forma total en una cel·la hipotèrmica de búnquer amb l'objectiu d'extreure-li declaracions i evitar el seu contacte amb altres recluses.[8] El 7 de maig de 1982 va ser alliberada de presidi i des de llavors ha participat en l'escena autònoma de Berlín. També ha donat conferències sobre la seva trajectòria militant a la RAF i ha participat en diverses iniciatives antiracistes i internacionalistes.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.