Branca Doria
From Wikipedia, the free encyclopedia
Branca Doria (vers 1233-1325), membre de la notable família gibel·lina genovesa dels Doria. Va ocupar diversos càrrecs polítics a Sardenya quan l'illa es trobava sota control genovès. Va fer matar a traïció al seu sogre Michele Zanche, durant un banquet al qual l'havia convidat. D'ell heredà el govern de Logudor, una de les quatre províncies de Sardenya. El 1299 va demanar al papa Bonifaci VIII el reconeixement del seu nomenament.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1233 (Gregorià) Gènova (Itàlia) |
Mort | 1325 (Gregorià) (91/92 anys) Gènova (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | aristòcrata |
Família | |
Cònjuge | Catharina Zancha (en) |
Fills | Barnabé Doria (en) |
Pares | Niccolo Doria (en) i Preziosa Torsilano (en) |
Durant la conquesta aragonesa de Sardenya, va ser capturat durant el Setge de Sàsser.[1] Tot i que els seus familiars van dirigir-se a Barcelona per demanar clemència a Jaume II, va ser executat per partidaris d'Hug d'Arborea.
Pel seu crim, Dante Alighieri el fa aparèixer a la part més profunda de l'Infern a la seva obra La Divina Comèdia.