Bothrops asper

Bothrops asper és una serp verinosa pertanyent a la família dels vipèrids estesa des del sud de Mèxic fins al Nord de Sud-amèrica. Aquesta serp representa la causa principal d'accidents per mossegada de serp a l'Amèrica del Sud i Amèrica Central.^[2][3]

Bothrops asper

Estat de conservació
Risc mínim
UICN	197464
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Reptilia
Ordre	Squamata
Família	Viperidae
Gènere	Bothrops
Espècie	Bothrops asper ((Garman, 1884))
Nomenclatura
Sinònims	B[othrops]. atrox var. dirus - Jan, 1863 Trigonocephalus xanthogrammus - Cope, 1868 Trigonocephalus asper - Garman, 1884 B[othrops]. atrox septentrionalis - Müller, 1885 B[othrops]. quadriscutatus - Posada Arango, 1889 Lachesis xanthogrammus - Boulenger, 1896 Bothrops xanthogramma - Amaral, 1930 Bothrops atrox asper - H.M. Smith & Taylor, 1945 Bothrops asper - Stuart, 1963 Bothrops xantogrammus - Hoge, 1966 Trigonocephalus xantogrammus - Hoge, 1966 Lachesis xantogrammus - Hoge, 1966 Bothrops xantogramma - Hoge, 1966 Bothrops asper - Peter & Orejas-Miranda, 1970 Bothrops xanthogrammus - Peter & Orejas-Miranda, 1970 Bothrops andianus asper - Mehrtens, 1987 Bothrops lanceolatus asper - Sandner Montilla, 1990 Bothrops atrox xanthogrammus - Schätti & Kramer, 1993 Bothrops asper - Greene, 1997[1]
Protònim	Trigonocephalus asper
Distribució

Etimologia

El nom del gènere, Bothrops, prové de les paraules gregues bothros i ops que siginifiquen "forat" o "fossa" i "cara", respectivament. Això fa referència als òrgans sensitius de detecció de calor d'aquestes serps. Pel que fa al nom de l'espècie, asper és la paraula llatina que faria referència a la seva aparença (aspre) en referència a les escates.

Noms comuns

Depenent de la zona geogràfica on es troba, aquesta espècie de serp rep diferents noms: terciopelo (Nicaragua, Costa Rica), barba amarilla (Honduras, Guatemala), nauyaca del nahuatl nahui-yakatl o cuatro narices i mahuaquite (Mèxic), Ik´bolay en l'idioma maia Q'eqchi' (Guatemala), yellow-jaw tommygoff (Belice), talla equis o mapaná (Colòmbia), equis (Panamà, Equador) i fer-de-lance.

Referències

1. McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volume).
2. McDiarmid RW, Campbell JA, Touré T. 1999. Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference, vol. 1. Herpetologists' League. 511 pp. ISBN 1-893777-00-6 (series). ISBN 1-893777-01-4 (volume)
3. Gutiérrez, José María «Confronting the neglected problem of snake bite envenomig: the need for a global partnership». PLoS Med, 2006, pàg. 150-159.