Bitàcola
From Wikipedia, the free encyclopedia
La bitàcola és un armari de forma generalment cilíndrica o prismàtica a la coberta d'un vaixell al costat de la roda del timó on va muntada l'agulla nàutica, mitjançant una junta de cardan per tal que sempre es mantingui horitzontal tot i el balanceig i el capcineig del vaixell.[1] A l'interior s'hi col·loquen imants i a l'exterior dues esferes de ferro dolç, per anul·lar l'acció pertorbadora produïda pel ferro de bord i fer uniforme el camp magnètic que envolta l'agulla, a fi d'aconseguir que en tot moment assenyali el nord magnètic.
Per a altres significats sobre diaris a la web, vegeu «bitàcola (web)». |
La llàntia de bitàcola, en el sentit més genèric, fou molt anterior a la documentació sobre la bitàcola. Probablement el terme italià “chiesola”,[2] el venecià “giexiola”, o l'occità “gisole” [3](que podrien traduir-se al català amb el terme “capelleta”) són molt més antics que el francès “habitacle” que va originar “bitacle”, “bittacle”, “binnacle”, “bitácora” i “bitàcola”. En català està documentat “tabernacle”, amb un sentit propi i referit a un “element” situat sota la tenda d'una galera: "lo qual estia en lo tendal sobre el tabernacle per tal que hom conegue la sua galea..."[4][5]