Bisoprolol
compost químic / From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisoprolol és un blocador beta, i així s'utilitza per a les malalties del cor.[1] Aquest inclou taquiarrítmies, tensió arterial alta, angina de pit i insuficiència cardíaca.[1][2] Es pren per via oral.[1]
Malaltia objecte | infart de miocardi, hipertensió arterial, insuficiència cardíaca congestiva, angina de pit, taquicàrdia supraventricular i hipertensió arterial |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA |
Grup farmacològic | compost químic |
Codi ATC | C07AB07 |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C18H31NO4 |
Massa molecular | 325,225308 Da |
Identificadors | |
Número CAS | 66722-44-9 |
PubChem (SID) | 2405 |
IUPHAR/BPS | 7129 |
DrugBank | 00612 |
ChemSpider | 2312 |
UNII | Y41JS2NL6U |
KEGG | C06852 i D02342 |
ChEBI | 3127 |
ChEMBL | CHEMBL645 |
AEPQ | 100.108.941 |
Els efectes secundaris comuns inclouen mal de cap, sensació de cansament, diarrea i inflor a les cames.[1] Els efectes secundaris més greus inclouen l'empitjorament de l'asma, dificultat de notar el sucre en sang baix i empitjorament de la insuficiència cardíaca.[3] Podria ser perjudicial per al nadó durant l'embaràs [4] El bisoprolol és un blocador beta del tipus β1 selectiu.[1]
El bisoprolol es troba a la Llista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut.[5] El bisoprolol, a Espanya, està comercialitzat com a EFG, Emconcor i Euradal.[6][7]