Bisbat de Roda de Ribagorça

L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.^[1] Un segle abans ja trobem uns precedents d'aquest bisbat en la creació del bisbat de Pallars-Ribagorça pel bisbe Adolf (o Adulf).

Bisbat de Roda

La catedral de Sant Vicenç Màrtir
Localització
42° 17′ 29″ N, 0° 31′ 42″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Aragó
Província	província d'Osca
Municipi	Isàvena
Població humana
Religió	hispà
Geografia
Part de	Arquebisbat de Tarragona
Dades històriques
Creació	956
Dissolució	1101
Següent	bisbat de Roda Barbastre
Patrocini	Sant Vicenç Màrtir
Catedral	Catedral de Roda d'Isàvena (La Pobla de Roda)

La diòcesi de Roda pervisqué poc més de dos-cents anys, en ser afegida el 1101 al bisbat de Barbastre, malgrat que aquests bisbes conservaren el títol de bisbe de Roda. Ara bé, no acaba aquí la història d'aquest bisbat: en ser conquerida la ciutat de Lleida als àrabs, la importància d'aquesta ciutat feu necessària l'existència d'un bisbat en aquell lloc, i hi fou transferit el bisbat de Roda-Barbastre a Lleida el 1149, si bé l'església de Roda d'Isàvena va conservar el títol de seu catedralícia, i va conservar un capítol catedralici de vuit membres, sota la direcció d'un prior.

Fou al segle xiv que Roda va perdre ja definitivament el caràcter de seu episcopal, i el que hi romania de l'antiga seu fou dut a Lleida, quedant-hi només un priorat amb domini sobre una part de les terres i parròquies del voltant. Convertit en canònica, a mitjan segle xix perdé la comunitat i passà a ser una parròquia més del bisbat de Lleida.

El seu territori inicial coincidia amb el del comtat de Pallars i Ribagorça, que comprenia la part no sotmesa als sarraïns de les comarques de l'Alta Ribagorça, Baixa Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, i es va arribar a estendre fins al Sobrarb. Ara bé, les constants disputes al llarg dels anys anaren retallant la seva, en principi, extensa regió. Així, el bisbat d'Urgell aviat s'emparà de la quasi totalitat dels dos Pallars, i més tard de la Vall de Boí i la vall de Barravés, i el 1040 una part del Sobrarb, amb la vall del Gistau, fou unida a Osca. El 1203, arran del trasllat a Lleida, la zona de Barbastre, la Barbatània, també fou afegida a Osca.

El 1573 en fou separat l'ardiaconat de Benasc, que fou unit a la diòcesi de nova creació de Barbastre, de manera que la part del bisbat de Lleida que procedia de l'antic bisbat de Roda va anar quedant aprimat a una franja que resseguia cap al nord la Noguera Ribagorçana. Finalment, la quasi totalitat d'aquest antic bisbat va ser traspassada al bisbat de Barbastre-Montsó actual, quedant com a única romanalla d'aquest bisbat una sèrie de parròquies (avui dia la majoria tancades i en desús) que pertanyen al bisbat de Lleida, però queden tan lluny del seu cap de bisbat, que són administrades des de l'arxiprestat aragonès al qual pertanyien, arxiprestat que pertany actualment al bisbat de Barbastre-Montsó.

Bisbes de Roda-Barbastre

Bisbes de Roda (fins a 1100)

Període	Nom	Ressenya biogràfica
887 - 922	Adolf de Pallars
923 - 955	Ató de Bigorra
955 - 975	Odesind de Ribagorça
988 - 991	Aimeric I
996	Jaume
1006 - 1015	Aimeric II
1017 - 1019	Borrell
1023 - 1067	Arnulf I
1068 - 1075	Salomó
1075 - 1076	Arnulf II
1076 - 1094	Pere Ramon Dalmau
1094 - 1096	Llop
1097 - 1100	Ponç de Roda

Bisbes de Barbastre-Roda (1101-1149)

Període	Nom	Ressenya biogràfica
1100 - 1104	Sant Ponç o Ebonci
1104 - 1126	Sant Ramon de Roda
1126 - 1130	Esteve
1130 - 1134	Pere Guillem
1134	Ramir el Monjo
1135 - 1143	Gaufred
1143 - 1149	Guillem Peris

Referències

1. Junyent, Eduardo. L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic. L'Abadia de Montserrat, 1983, pàg. 53. ISBN 8472025551.