From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Rodés (francès: Diocèse de Rodez, llatí: Dioecesis Ruthenensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Tolosa. Al 2014 tenia 271.400 batejats sobre una població de 279.400 habitants. Actualment la seu és vacant.
Dioecesis Ruthenensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
França | |||||
Occitània | |||||
Parròquies | 36 | ||||
Població humana | |||||
Població | 280.258 (2017) (32,06 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | francès | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 8.743 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | segle v | ||||
Catedral | Nostra Senyora | ||||
Lloc web | diocese-rodez.com |
La diòcesi comprèn el departament francès de l'Aveyron.
La seu episcopal és la ciutat de Rodés, on es troba la catedral de Nostra Senyora. A Vabres-l'Abbaye es troba l'ex catedral del Sant Salvador i de Sant Pere.
El territori s'estén sobre 8.743 km², i està dividit en 36 parròquies, agrupades en 10 regions pastorals.
Segodunum, l'actual Rodés, era l'antiga capital dels Ruthens, un poble de la Gàl·lia celta que habitaven a la regió de Rouergue. Segons la tradició, l'evangelització d'aquesta regió va ser deguda a sant Amanzio, reconegut com a protobisbe dels rutenos. El primer bisbe històricament documentat és sant Quinzià, que va participar en el concili d'Agde el 506. No obstant això, la presència d'una diòcesi ja està testificada al voltant de 475 per Sidonio Apollinare, bisbe de Clermont.
Segodunum era una civitas de la província romana d'Aquitània, que depenia administrativament de Bourges. La diòcesi, per tant, almenys des del segle vi, depenia del punt de vista religiós de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Bourges, la seu metropolitana.
Al segle xi es van construir nombroses abadies cistercienses a la diòcesi, incloses les de Silbanès, Beaulieu, Loc-Dieu, Bonneval i Bonnecombe.
Durant l'edat mitjana, els bisbes de Rodés tenien el poder temporal sobre el centre de la ciutat. El 25 de maig de 1277, el bisbe Raimond de Calmont d'Olt va establir la primera pedra per a la reconstrucció de la catedral, d'estil gòtic, que es va completar al segle xvi.
El 13 d'agost de 1317, amb la butlla Salvator noster del Papa Joan XXII, va cedir una part del seu territori per aprofitar l'erecció de la diòcesi de Vabres.
El 1534, la ciutat de Milhau (avui Millau) va adoptar el calvinisme i més tard es va convertir en una de les fortaleses protestants. Només seran conquistats pels catòlics en 1629.
El 3 d'octubre de 1678 Rodés es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi d'Albi.
Durant la revolució, la catedral es va tancar al culte i es va dedicar a Marat. D'aquesta manera, l'edifici es va poder salvar i posteriorment recuperar-se pel culte.
Seguint el concordat amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi va ser suprimida i el seu territori es va dividir entre les diòcesis de Cahors i de Saint-Flour.
El concordat de 1817 preveia el restabliment de la diòcesi; per aquest motiu va ser nomenat bisbe Charles-André-Toussaint-Bruno de Ramond-Lalande, que no obstant això mai no va entrar al seu càrrec perquè el Parlament de París no va aprovar el concordat amb la Santa Seu.
Només el 6 d'octubre de 1822 es va restablir la diòcesi amb la butlla Paternae charitatis del mateix Papa Pius VII, obtenint el seu territori des de la diòcesi de Cahors. Una part del seu antic territori va ser cedida a la diòcesi de Montauban.
Un grup de sacerdots i fidels, amb el suport del bisbe a l'exili Charles Colbert de Seigneley, es va oposar al règim de concordat i es negà a sotmetre's al nou bisbe Charles de Ramond-Lalande, donant lloc a un cisma, i a una Església anomenada Petite Eglise. El cisma s'estengué fins a mitjans del segle xix; alguns sacerdots, però, es van resistir i l'últim va morir impenitent el 1896. El cisma va continuar fins al 1911 a la veïna diòcesi de Saint-Flour.[1]
El 27 de maig de 1875 els bisbes de Rodés van obtenir afegir al seu títol el de bisbes Vabres, seu suprimida que estava dins del territori diocesà.
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització de les circumscripcions eclesiàstiques franceses, va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Tolosa.
A finals del 2014, la diòcesi tenia 271.400 batejats sobre una població de 279.400 persones, equivalent al 97,1% del total.
any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
1950 | 285.000 | 300.000 | 95,0 | 943 | 908 | 35 | 302 | 50 | 2.980 | 650 | |
1969 | 279.793 | 281.568 | 99,4 | 751 | 715 | 36 | 372 | 167 | 2.340 | 357 | |
1980 | 279.000 | 283.000 | 98,6 | 615 | 588 | 27 | 453 | 112 | 1.810 | 638 | |
1990 | 282.000 | 290.000 | 97,2 | 453 | 437 | 16 | 622 | 4 | 77 | 1.340 | 539 |
1999 | 262.000 | 270.141 | 97,0 | 327 | 307 | 20 | 801 | 5 | 58 | 1.078 | 475 |
2000 | 258.233 | 263.808 | 97,9 | 308 | 289 | 19 | 838 | 5 | 50 | 1.014 | 475 |
2001 | 256.974 | 263.924 | 97,4 | 292 | 277 | 15 | 880 | 6 | 45 | 1.021 | 475 |
2002 | 256.900 | 263.924 | 97,3 | 279 | 265 | 14 | 920 | 6 | 45 | 1.113 | 36 |
2003 | 255.700 | 263.924 | 96,9 | 275 | 261 | 14 | 929 | 8 | 35 | 998 | 36 |
2004 | 255.400 | 263.924 | 96,8 | 263 | 250 | 13 | 971 | 10 | 40 | 922 | 36 |
2010 | 260.000 | 273.377 | 95,1 | 196 | 183 | 13 | 1.326 | 11 | 41 | 766 | 36 |
2014 | 271.400 | 279.400 | 97,1 | 160 | 142 | 18 | 1.696 | 12 | 45 | 664 | 36 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.